Deixar la casa, la feina, els amics, la família i les obligacions per emprendre una aventura única: fer la volta al món. Recórrer els cinc continents i conèixer un munt de països, paisatges, cultures, formes de fer i d’entendre la vida és un somni compartit per molts però només alguns s’han atrevit a dur-lo a terme. Emprendre un viatge d’aquestes característiques pot ser difícil (cal renunciar a certes coses i persones, dir adéu a les pors…) però amb esforç i les idees clares res impedeix gaudir d’una experiència tan màgica com aquesta.
Ho corroboren la Carme Corretgé i en Xavi Molins, que han fet la volta al món en tres ocasions. La primera, la van començar a finals del 2004 amb l’objectiu de fer realitat el seu somni d’infància i de trencar amb la rutina, agafant-se un any sabàtic. “Vam començar a pensar a fer la volta al món a finals de 2003, quan ens vam conèixer, i a finals del 2004 ja estàvem viatjant. Buscàvem aventura, però també aprenentatge. Teníem molt clar que durant aquell any aprendríem molt, i no només sobre historia i altres cultures, sinó també sobre la vida i sobre nosaltres mateixos. Sabíem que també faríem un ‘viatge interior’”, expliquen aquests barcelonesos que actualment resideixen a Montblanc.
Abans de fer la primera volta al món, la Carme i en Xavi havien viatjat per Espanya i Europa. Fora del Vell Continent només havien estat a Senegal, col·laborant amb una ONG. “En aquella època hi havia molt poca informació a internet i molt poca gent que hagués dut a terme una experiència similar, així que ens va costar molt trobar informació de primera mà. Al final, vam aconseguir contactar amb una noia que havia passat més d’un any viatjant i va ser ella qui ens va ajudar, sobretot, a treure’ns les pors de sobre”, asseguren.
Quan van tenir clar que volien dur a terme aquest viatge i ho van anunciar a família i amics no tots ho van veure amb bons ulls. “Als nostres familiars més propers, els va costar entendre que deixéssim bones feines per viatjar, ressaltaven molt el risc que correríem al tornar i haver de buscar feina de nou”, asseguren Corretgé i Molins. No obstant això, també hi va haver molta gent que els va transmetre molta il·lusió i ganes de fer el mateix. “Molts ens deien i encara ens diuen que els encantaria l’experiència però que senten que tenen lligams que els impedeixen llançar-se a fer-ho”, comenta la parella.
“Podria semblar que no va ser fàcil deixar-ho tot enrere ja que els dos teníem bones feines amb contractes fixos i un habitatge de lloguer on ens sentíem bé però, si vam escollir deixar totes aquelles coses per viatjar, vol dir que, d’alguna manera, vam triar l’opció que crèiem que ens faria més feliços. Vam considerar que la feina i el pis es podien reemplaçar però que una experiència com la que estàvem a punt de viure seria única i irrepetible i realment va ser així”, afirmen. Tot i això, reconeixen que durant el viatge van trobar a faltar la família i els amics, sobretot, en els moments més significatius. “Desgraciadament ens hem perdut celebracions, naixements… I estant fora ens han deixat éssers estimats. En aquests moments ens hauria agradat ser a casa”, diuen.
Finançament
Per finançar el viatge, van haver d’utilitzar els seus estalvis, vendre el cotxe i la moto… De totes formes no en tenien prou i van acabar demanant un préstec al banc. “Segurament avui en dia no ens l’haurien concedit”, assenyala la parella que, tot i això, destaca que la seva forma de viatjar no suposa grans quantitats de diners i que es van poder arreglar amb molt menys del que haurien gastat a Barcelona. “Al final fins i tot vam estalviar”, asseguren.
En aquesta primera volta al món volien passar per uns 22 països però viatjant es van adonar que preferien veure menys països però amb més profunditat. Així doncs, al final van visitar Argentina, Uruguai, Paraguai, Xile, Equador, Perú, Estats Units, Tailàndia, Laos, Vietnam i Cambodja. “Al no portar els vols prefixats si volíem passar més temps en algun lloc ho fèiem i si ens agobiàvem marxàvem ràpidament”, explica la parella, que assegura estar molt agraïda a aquest primer viatge, doncs “ens va canviar completament la vida, a millor”.
“Vam aprendre a ser més tolerants, humils i pacients, i a adaptar-nos ràpidament als canvis, una competència que ens ha servit per sobreviure a la crisi econòmica, però, sobretot, el que vam aprendre en aquest primer viatge va ser creure en nosaltres mateixos, en el que un es proposa, per molt boig o estrany que sembli”, destaquen. “A més, ens va servir per trobar la nostra vocació: escriure. Avui en dia ens guanyem la vida fent el que ens agrada: escriure i viatjar. La nostra web (www.lavueltaalmundo.net), que vam començar moguts per la nostra experiència, ens permet viure venent els nostres llibres de viatges, fent viatges d’autor i tallers especialitzats en temàtica viatgera”, afegeixen.
En Marcial Peralejo, un aventurer nascut a Hervás (Càceres) però que porta prop de 50 anys vivint a Terrassa, també ha fet la volta al món. En el seu cas, però, només l’ha fet una vegada, l’any 2000. “Quan tenia 8 anys el meu pare em va portar al cinema Doré i vaig veure una pel·lícula en què el protagonista es dedicava a viatjar pel món i a ajudar la gent. Això em va impactar i vaig pensar que jo ho havia de fer”, explica Peralejo.
Van anar passant els anys i en Marcial no trobava l’ocasió adequada però l’any 2000 va arribar el moment de fer realitat aquell somni de nen. Aleshores tenia 41 anys, una empresa pròpia, dona i un fill. “Els meus familiars i amics consideraven que anar-me’n un any era una bogeria però no volia renunciar-hi perquè els somnis estan per complir-los”, diu. “Volia conèixer noves cultures i religions i de tot això fer un còctel per saber com volia ser”, comenta.
“Abans de marxar vaig recórrer Turquia tot sol i vaig veure que era capaç de comunicar-me amb gent l’idioma i la cultura de la qual no coneixia. Va sortir tot fantàstic i quan vaig tornar vaig decidir fer la volta al món”, assenyala.
“Vaig planejar un viatge d’un any i vaig fer un pressupost de 12 mil euros. Al final vaig gastar-ne poc més de la meitat. Si no vols fer un viatge de luxe no és tan car. Jo dormia en pensions, hotelets i llocs econòmics i em desplaçava en alguns casos en avió però sobretot en autobusos, trens i ferris una mica tronats”, apunta.
En Marcial va començar la seva ruta viatjant fins a l’Índia però allà “em vaig barallar amb la policia, em van tancar a la presó i em van tornar a casa”. Tot i això, no es va fer enrere i un mes després va tornar a l’Índia per començar el viatge de nou. Allà va treballar un temps com a voluntari a les fundacions Teresa de Calcuta i Vicente Ferrer. “Aquell home em va inculcar els valors de la solidaritat. Aquella experiència se’m va quedar gravada i quan vaig tornar vaig fundar l’ONG Ayuda Directa”, destaca en Marcial. Després de treballar en aquelles dues fundacions, va trobar un basc que viatjava en bicicleta. Ell també en va comprar una i van fer camí junts.
“Jo no buscava grans ciutats, monuments o paisatges sinó coses extraordinàries, petits poblets i gent nadiua. Crec que l’essència dels llocs on vas la pots conèixer molt més convivint amb la gent d’aquells indrets i compartint temps amb ells”, opina.
D’altra banda, explica que per fer la volta al món no fa falta dur gaire roba i equipatge. “Pots anar rentant la roba i trobes de tot a tot arreu”, assegura.
En veler
La terrassenca Alba Duran i la seva parella, en Pol Gespí, també s’han embarcat en aquesta aventura. A finals del passat mes d’octubre van començar un viatge que els portarà a fer la volta al món a bord d’un veler. Feia temps que el Pol buscava l’embarcació amb les millors característiques i condicions per a un viatge com aquest i a finals de l’agost del 2015 va aparèixer el Savaou, un veler d’acer naval d’onze metres d’eslora. L’havia trobat.
L’Alba i el Pol van comprar el vaixell amb els seus estalvis i l’ajuda d’un amic i el van convertir en la seva casa flotant. Van deixar el lloguer de la casa on vivien, es van quedar amb un dels dos cotxes i van regalar roba i objectes per quedar-se amb allò estrictament necessari. Vivien fondejats i treballaven per tornar a estalviar i poder adequar el veler. “Viure un any al vaixell ha estat una molt bona manera d’adaptar-nos a la vida a bord”, asseguren, alhora que expliquen que durant els tres mesos d’estiu van aprofitar per navegar tot el que van poder. “És importantíssim conèixer el teu propi veler i saber com respon”, assenyalen.
Per finançar el seu somni han invertit tots els seus estalvis i han venut samarretes dissenyades per a l’ocasió. A més, van iniciar una campanya de micromecenatge i durant les seves estades a terra potser treballen com a instructors de vela, kitesurf i windsurf, com a cambrers o usant el veler per a sortides turístiques.
La parella té la intenció de navegar pels mars i oceans del planeta durant tres anys seguint la ruta d’est a oest, a través dels tròpics i respectant les temporades d’huracans i ciclons. Després de passar l’Estret de Gibraltar, es van dirigir a les Illes Canàries i Cabo Verde, parades quasi obligades per als viatges transatlàntics cap al Carib. Més tard van creuar l’Atlàntic i, després de 21 dies de travessia, el 26 de desembre van arribar a Martinica. Després es van dirigir a Union Island (Sant Vincent i les Grenadines), on van arribar la setmana passada. Tot i que la ruta pot variar, passaran un temps per Amèrica Central i, per arribar a l’Oceà Pacífic, creuaran el Canal de Panamà per dirigir-se directament a les Illes Galápagos. Llavors ja encararan la llarga etapa fins a les Illes Marqueses, la Polinèsia francesa i altres illes del Pacífic sud. Seguiran altres destinacions com Nova Caledònia, Nova Zelanda, Papua Nova Guinea, l’Estret de Torres, el Sud-est Asiàtic i la travessia al llarg de l’Oceà Índic cap a Madagascar. Deixant el Cap de Bona Esperança per estribord, encararan, des de Sud-àfrica, l’última etapa del viatge, de sud a nord, per l’Oceà Atlàntic, abans d’entrar de nou al Mediterrani, tocar terres peninsulars i retrobar-se amb els seus. L’Alba i el Pol estan oberts a rebre persones interessades a compartir amb ells alguna etapa de la seva ruta. Així doncs, si vosaltres també us animeu a fer la volta al món, podeu fer-la per al vostre compte o compartir-ne algun tram amb ells. Podeu contactar-hi a info@navegantpelmon.com.
