El passat dia 12, es van descobrir les plaques que donen nom a les places de les Escoles i el Proletariat del Pla del Bon Aire. L’acte s’havia de fer el passat mes de novembre, però es va ajornar a causa de la pluja. El dissabte dia 19 de novembre, en Salvador Cardús comentava, en el seu article d’opinió, la invitació que havia rebut per a aquell acte i s’estranyava del segon dels noms, demanant explicacions sobre com s’havia fet la tria. Com a col·laboradors en el projecte, mirarem de fer-ho!
Es tracta d’un projecte de llarg recorregut, que té objectius ben definits i una feina que es desenvolupa a les aules i als equipaments cívics. Reflecteix la voluntat compartida per l’Ajuntament, centres educatius i entitats de desenvolupar coneixements i competències relacionats amb la participació democràtica (reflexió, cooperació, diàleg i debat), i donar als nois i noies eines per poder incidir en la configuració i el futur dels seus barris. Cal destacar que la participació de l’alumnat es concreta en un fet real, no és una participació simulada: l’Ajuntament es compromet a fer realitat allò que es decideixi. El projecte comença l’any 2007, en el marc del Pla Educatiu d’Entorn i el Pla de Barris desenvolupat a la ciutat -Districte 2 i la Maurina-, amb la col·laboració de les entitats del territori i de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB. Ha servit per donar nom a la passarel·la de l’Amistat a Ca n’Anglada, al passatge de les Menines, per decidir la ubicació dels jocs infantils a la plaça de la Maurina i guarnir, amb diverses frases sobre la convivència, el mur de la plaça del passatge de l’Olivera. La metodologia té dues fases. La primera, de treball als centres educatius, a partir d’un dossier elaborat amb la participació del professorat sobre el passat i el present de la ciutat, el barri, les seves entitats i associacions i amb testimonis directes de veïns i veïnes. La segona és l’elecció de representants i la recollida de propostes, per acabar a la Taula d’Infants i Joves, on es debat i pren la decisió final. Aquesta se celebra en els centres cívics, en presència de tothom que ha participat en el procés. El resultat és presentat a la Sala de Plens per part dels propis protagonistes.
El projecte del Pla del Bonaire ha donat nom a dos espais que fins ara no en tenien, les places de les Escoles i del Proletariat. Com en els altres casos es va treballar a les escoles aprofundint en la història del barri i en els criteris que segueix la comissió del nomenclàtor quan s’ha de posar un nom a un carrer.
Aquest darrer procés participatiu, de formació per a la democràcia i educació inclusiva -una de les escoles és d’educació especial-, es va fer al llarg del curs 2014-15 i el resultat final es va presentar a la Sala de Plens l’abril de 2015, en presència del regidor president de la comissió del nomenclàtor. Va ser un acte d’afirmació i compromís democràtic, bonic i molt emotiu, on parlaren alumnes en presència de representants de les comunitats educatives dels centres participants.
Aquesta informació és pública i fins i tot hi ha un vídeo a la web municipal. Hagués estat fàcil trobar-lo, senyor Cardús, si hagués tingut interès a informar-se’n un xic abans d’opinar i incórrer, al nostre entendre, en quatre errors:
El primer, repetim, no prendre’s la molèstia d’informar-se’n una mica -mal recurrent en els professionals de l’opinió- i no fer ni una simple visita a internet. Hagués trobat el vídeo que comentàvem o algun dels tres quaderns publicats o alguna notícia de premsa com el reconeixement que se li va atorgar el 2012 al Congrés Unicef de Ciutats Amigues de la Infància o el de 2014, en el XIII Congrés de Ciutats Educadores a BCN.
Els segon és dubtar de la capacitat de nois i noies de prendre decisions per si mateixos, sobre el nom d’un carrer o, per extensió, sobre qualsevol tema i amb les seves paraules deixa caure l’ombra de la manipulació. La crítica se centra en la paraula proletariat, nom antic, ideològic -quin nom no ho és, Comte d’Egara?-, de connotacions marxistes. I es pregunta de qui va ser la idea d’aquest nom. La veritat, el que ens va importar en aquell moment era el debat sorgit en la Taula d’Infants, l’argumentació i la defensa oral que van fer els nois i noies i la lliçó de responsabilitat que van donar. El resultat -els noms- no és més important que el procés i pot agradar més o menys, com sempre passa en democràcia (i darrerament en tenim exemples).
I aquí ve el tercer error: dubtar de la integritat dels professionals que hi vam participar. Qüestionar, de manera més o menys condescendent, l’actuació de l’administració, de les entitats, dels professionals de l’educació i dels centres educatius no és de rebut, sobretot sense saber com s’han fet les coses!
En quart lloc, pensar que es tracta d’una qüestió banal. Frivolitza, cita Poquémons i el club Super3, insinua que potser és innecessari fer processos com aquest. Per a nosaltres, aquest tipus de projectes són una eina formativa de primer ordre, gairebé imprescindible, que mereix respecte i, com és el cas, el suport de l’administració. Ens hem allargat, però volíem aprofitar l’ocasió per posar en valor el projecte i agrair la col·laboració de veïns, entitats i associacions, escoles, mestres, pedagogs, serveis municipals, tècnics… i, també, el seu compromís amb la democràcia, la ciutat i l’educació, avui dia més necessari que mai.
