Ja sabem què és una clàusula sòl (Diari de Terrassa, edició 5/1/2017) i podem saber si la tenim (pot informar-se’n a la Cambra de la Propietat, on portant una còpia de l’escriptura d’hipoteca i l’últim rebut pagat d’aquesta li direm si vostè és o no un afectat i si hi ha o no clàusula sòl).
És hora de reclamar, d’acord amb la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de 21 de desembre de 2016, que rectifica la injusta del Tribunal Suprem espanyol en la sentència de 9 de maig de 2013, que impedia reclamar retroactivament tot el pagat des de l’inici, tal com vam anunciar.
Però cal tenir present el no automatisme de cap de les sentències indicades, sinó que és necessari que es reconegui primer -via amistosa o judicial- que la clàusula és abusiva i, com a tal, nul·la.
Pendents de les mesures que pugui adoptar el Govern espanyol per forçar la banca a retornar el cobrat de més i indegudament (si és que adopta alguna mesura obligatòria per a la banca), cal esbrinar en quina situació pot estar el ciutadà afectat per la hipoteca. En primer lloc, les persones que encara no hagin reclamat judicialment la nul·litat per manca de transparència de la clàusula sòl en el seu contracte de préstec hipotecari podran fer-ho ara sol·licitant la restitució íntegra del que s’ha pagat com a conseqüència de la clàusula abusiva.
Altrament, les persones que sí que tenen un procediment de reclamació en tràmit podran al·legar en el procediment que tenen endegat la sentència del Tribunal Europeu, que vincularà el jutge, que haurà de dictar sentència, si aprecia la manca de transparència de la clàusula, anul·lant-la i ordenant la devolució total de les quantitats pagades en virtut de la mateixa.
Finalment, les persones que ja havien reclamat judicialment i ja tenen sentència ferma que hagi declarat la nul·litat de la clàusula sòl -sense possibilitat de recurs-, però que únicament hagi acordat la restitució dels interessos indegudament cobrats a partir del 9 de maig de 2013, no podran invocar la sentència del Tribunal Europeu, i per tant no podran reclamar la devolució de les quantitats pagades amb anterioritat (llevat que una disposició governamental obligui expressament a la banca a fer-ho, la qual cosa no és massa previsible en aquest moment).
Cal, doncs, que les persones que han estat afectades per clàusules sòl en el préstec hipotecari, i que d’acord amb el que s’ha exposat són a temps de reclamar, facin d’entrada la reclamació al banc que correspongui, mitjançant el corresponent requeriment, prèviament assessorades expertament.
És esperable que hi hagi bancs que acceptin els requeriments, sense necessitat de cap reclamació judicial, ja que per a la banca al final no només serà una càrrega obligada la de retornar el que han cobrat indegudament de més, sinó que, al cost d’oposar-se inútilment a les reclamacions mitjançant els seus propis serveis jurídics, se’ls afegirà el pagament de les costes judicials i interessos de demora i altres despeses derivades de la declaració de nul·litat de la clàusula sòl, a quines costes i despeses haurien de ser condemnades judicialment i amb especial declaració de temeritat.
En aquest sentit, ja hi ha sentències que reconeixen a més el dret que el banc retorni el pagat per despeses notarials i fiscals (per exemple la sentència del Tribunal Suprem núm. 705/2015, respecte de les despeses -anteriors i/o futures- notarials, de gestoria, registrals i fiscals derivades del préstec hipotecari).
És, per tant, important que els ciutadans afectes reclamin el màxim possible.
L’autor és advocat
www.planaslegal.com
