Que Joan Turull i Eusebi Cima hagin estat guardonats amb la Medalla al Treball Francesc Macià és una bona notícia. És un reconeixement just. És tornar-los una mica de la generositat que aquestes persones han posat en els seus projectes, tant els particulars com els col·lectius. Terrassa se’n pot sentir orgullosa, són persones molt conegudes, a la ciutat i al país, i som molts els que ens alegrem que hagin estat distingits. Pensem que s’ho mereixen i pensem que aquesta distinció els assenyala com un exemple en què molts poden identificar-se.
No conec personalment Joan Turull. No en tinc criteri personal. Recordo que de molt petit, quan els pares vivien el carrer del Pintor Viver, ja anàvem a la seva pastisseria de la carretera de Rellinars. Em sembla que compraven pollastre a l’ast en un lloc que es deia Establecimientos Cataluña i després anaven a buscar postres a Cal Turull. Ha estat, i és, una pastisseria excel·lent, la que tenia més anomenada fora del centre de la ciutat. El treball i el talent de Joan Turull han convertit la seva pastisseria en una referència més enllà de Terrassa i la seva persona, en un referent del món de la pastisseria a Catalunya. La seva tasca al Gremi de Pastissers de Barcelona i al Museu de la Xocolata així ho evidencia. Veig que ha escrit un llibre autobiogràfic que no he conegut fins ara però que faré per llegir. De la família, conec més Manel Turull, un altre gran treballador i mereixedor també de tot reconeixement. La millor forma de felicitar Joan Turull deu ser anar a buscar una de les postres excel·lents que fan. És el millor reconeixement a una trajectòria tan llarga i prolífica. La reputació és això: trajectòries sòlides.
Sí que conec més personalment Eusebi Cima. És un cavaller. Si fóssim a Anglaterra seria el nostre prototipus de "gentleman" local. És educat, és viatjat, és elegant i ha fet moltes coses, tant professionalment com per a la ciutat. És una persona desperta, de les que intenten atrapar els canvis al món, abans que els canvis l’atrapin a ell o les seves empreses. I dir això, havent estat empresari tèxtil, és dir molt. Perquè no és fàcil el tèxtil, no ho ha estat mai. La seva trajectòria és molt terrassenca, reuneix tres "E" que van marcar un patró a la ciutat: Escolapis, Escola Industrial i empresari tèxtil. Per arrodonir caldria afegir-hi l’"H" de l’hoquei.
Però el que em sembla que marca la personalitat de l’Eusebi Cima que he conegut és la seva capacitat de traçar ponts. La seva trajectòria ha estat traçar ponts en moments de transició. Li ha tocat a nivell empresarial gestionar la transició del tèxtil, dels fabricants que miraven el mercat espanyol a empresaris que han d’afrontar els reptes d’un mercat global. La ciutat industrial es va desmuntar a finals dels anys vuitanta. Gairebé no quedaven empreses tèxtils i Cima va saber mantenir el seu projecte traçant ponts a nivell internacional. Va ser pioner moltes vegades en mercats d’alt risc.
No ha estat el patró d’una empresa gran però, en canvi, ha estat un bon empresari. Tots els que com ell han mantingut projectes empresarials en el tèxtil han hagut de ser gent amb talent i coratge.
També li va tocar traçar ponts en el món patronal. Va ser clau en l’impuls de la Cecot com una patronal de referència a Catalunya més enllà de Terrassa, la va ajudar a modernitzar i des de la Cecot va traçar també molts ponts polítics entre els diferents governs centrals i els de Catalunya i va mantenir una relació de col·laboració franca a nivell local amb l’Ajuntament. L’àmbit patronal és gairebé tan complicat com el de la política i Cima s’hi ha mogut bé, potser amb alguna escaldufada, però això en una trajectòria tan llarga només pot ser una anècdota en un món més aviat d’egos bastant inflats.
Finalment, i en la darrera etapa, li ha tocat construir ponts des del Leitat que fa ja uns anys presideix. Ho ha hagut de fer en un context de crisi i de canvis importants en el mapa de centres tecnològics de Catalunya. Ha estat tenaç i crec que al final, ben acompanyat del seu equip directiu, ha arribat a un acord amb la Generalitat respecte al posicionament del Leitat en l’ecosistema d’innovació de Catalunya. Un acord que era el que Cima reclamava per a una entitat que té arrels cen-tenàries en l’antic Condicionament Terrassenc.
Estic convençut que ara, des de la seva responsabilitat com a president del Consorci Sanitari de Terrassa, farà el que ha fet sempre, traçar ponts, des del diàleg i amb aquesta gestió personal que sap fer de l’empatia. Me n’alegro molt per ell i per la seva família. No és un guardó només merescut, és una distinció oportuna.
A Joan Turull, a Eusebi Cima, a les seves famílies i a tots els lectors, bon Nadal.
