La dificultat d’emprendre un projecte en solitari és molt elevada. De fet en la majoria dels casos és pràcticament impossible aglutinar en una sola persona totes les experteses necessàries per tal de garantir que tot es troba sota un cert control. Qui és bo en organitzar potser no ho sigui tant en aconseguir recursos, qui és bo pensant una estratègia potser no ho sigui tant executant-la. Per tant, per qui emprèn amb una idea pròpia, la idea de poder fer-ho tot sense ajuda és una utopia. Per tant, caldrà que pensi en què voldrà fer ell, i què voldrà que faci algú altre. Però això no passarà necessàriament per a incorporar-lo al projecte com a soci del mateix. Haurà de veure de quina manera és millor incorporar altres persones al projecte, i en quina intensitat és millor aquesta relació, si com a col·laborador puntual o bé com a soci dins de la iniciativa. Totes les opcions de col·laboració tenen avantatges i inconvenients, i cal anar desgranant en cada cas, i per cada projecte quina opció és la més adequada.
De bon començament, caldrà anar valorant el projecte i veure, relacionat amb el projecte, com som nosaltres, i quines fortaleses i necessitats tenim, per a afrontar-ne la seva creació. Què podem aportar i què caldrà que aporti algú altre. Això és necessari per a valorar quina serà la millor opció en cada cas. Si incorporem socis, cal tenir present que caldrà afrontar amb ells els moments difícils. I tenir en compte que a més aquests no sempre són perquè les coses van malament. De vegades es tracta de crisis de creixement, en moments en què les coses van bé, però hi ha diverses opcions de futur, i cada soci en prefereix una de diferent no sent cap de les opcions la més favorable, sinó que totes tenen punts forts i dèbils. Quan cada soci, valora les opcions, fa servir criteris diferents basats en els seus objectius professionals, però també personals, referents a les opcions de vida que prefereix. Quan arriba un moment de divergència, els qui tenen socis, pensen que estarien millor sols.
Conèixer
De la mateixa manera quan un afronta una crisi en solitari, tendeix a pensar que acompanyat la passaria més bé i disposaria de més recursos i suports. Per tant, la clau, com hem començat a dir, es troba en conèixer-se a un mateix, i valorar allò que encara no ha passat, però que l’experiència dels altres ens fa pronosticar que passarà un dia o un altre: l’aparició d’una crisi. I les preguntes a fer-se serien, què preferiré jo el dia que arribi un moment crític en el projecte: compartir o tenir la màxima autonomia per a decidir. Si la persona pensa que preferiria compartir responsabilitats segurament millor que emprengui acompanyat. Per algú que necessita suports, la solitud de la crisi és bastant insostenible. Ara bé, això no fa impossible emprendre sol, perquè també pot tenir els suports d’algú extern, encara que no sigui algú tan implicat com ho seria un soci. En cas que la persona prefereixi decidir per ella mateixa, a priori l’opció millor seria emprendre de manera individual. Però com el cas anterior, també ho podria fer acompanyat, donat que pot trobar algú que se senti còmode acceptant seguir la decisió de qui té més criteri (i aquesta pot ser la seva); així doncs, una persona molt autònoma pot trobar un soci que el recolzi en les seves decisions, i aporti expertesa en àrees de l’empresa que requereixin menys iniciativa.
Per tant, en aquest sentit, les dues opcions són molt vàlides, però cal que cadascú conegui les seves preferències a l’hora de decidir i vegi les opcions que té de cara a triar company de viatge. I acceptar que res és perfecte, i que sempre tendim a tenir un biaix considerable en contemplar de manera molt positiva el què fem i a desvalorar més el què aporten els altres. Conèixer-nos les preferències, conèixer els nostres biaixos, i valorar el què fan els altres, farà que emprendre sigui enriquidor en qualsevol dels casos, tant en solitari com acompanyat.
Dr. (Ph.D.) en Direcció d’empreses, IESE Business School Sòcia de l’assessoria Getapartner.
natalia.cuguero@getapartner.com
