Aquesta és una petita notícia nadalenca que diu molt. Resulta que al Congrés dels Diputats tenen la tradició de fer un recapte d’aliments amb motiu de les festes. Aquest any l’han fet igualment, precisament un dia que coincidia amb dos còctels festius i amb el plenari del Congrés. Per tant, hi havia una gentada, que no podia no haver-se assabentat de la convocatòria solidària: per mail, amb cartells als lavabos, a tot arreu… Però la cosa ha sortit fatal i s’ha recaptat un 25% menys que l’any passat. Només dos grups parlamentaris, Ciudadanos i Podemos, han fet una aportació generosa. La resta ha estat a càrrec dels treballadors i de pocs, molt poquets, diputats i diputades. Preguntat per la premsa (es veu que els menys generosos, tradicionalment, són polítics i periodistes), un dels organitzadors ha deixat anar la frase: "Els treballadors que menys tenen són sempre els que més coses porten". I aquí acaba la història d’una base extraterrestre situada en ple centre de Madrid: el seu regne no és d’aquest món. Els mascles i femelles alfa de la política espanyola s’han cobert de glòria i han demostrat la seva escassa intel·ligència política i emocional, la seva profunda desconnexió de la realitat. Només pendents del seu propi melic, o com a molt del melic de l’escó del costat, no han tingut ni tan sols la mínima punyeteria que se’ls suposa: haurien de recaptar cada any una muntanya d’aliments i donar exemple de solidaritat. Encara que fos un "teatrillo", un "paripé". És igual: les persones que en teoria ens representen a tots i a totes no poden permetre’s un ridícul com aquest, que els deixa absolutament en evidència, per si en teníem cap dubte. Viuen en un altre planeta i ni tan sols saben fer un gest que podria haver estat interessat, però intel·ligent: ser més solidaris que ningú, que la moltíssima gent modesta que sí aporta aliments i és generosa i de bon cor. No és, possiblement, una gran història, i tampoc no ha sortit a gaires mitjans: jo l’he tret del diario.es, i para de comptar. Ells i elles segueixen amb les seves coses, la mar d’entretinguts salvant la pàtria des de la seva llunyana galàxia. Però acaben de quedar ben retratats.
