L’escriptor Alvin Toffer, dels Estats Units, va encunyar en el seu llibre "Future Shock" el concepte "sobrecàrrega informativa". Es refereix al fet de disposar d’una informació excessiva per prendre una decisió o per conèixer un tema concret. Actualment disposem de grans quantitats d’informació històrica per analitzar, d’una alta quantitat de noves informacions, de diverses contradiccions en la informació disponible, i d’una identificació que sovint és deficient; tot això sumat a l’absència d’un mètode per comparar i processar els diferents tipus d’informació. És cert que vivim en un món saturat de paraules: els noticiaris, la publicitat, la política, les imatges omnipresents i obsessives dels mitjans de comunicació social.
En una època saturada de tantes paraules, de tantes imatges, de tants canvis que es produeixen en un període de temps tan breu, és possible parlar d’una altra manera diferent, anunciar un missatge diferent? Com fer-ho? Es aquí on entren en joc la bellesa de la litúrgia, la força de l’oració i l’eloqüència del silenci. En primer lloc caldrà que no ens deixem saturar de paraules i missatges, i tampoc enfarfegar els qui ens envolten. És millor convidar a viure el misteri de Nadal amb una actitud contemplativa, és a dir, convidant a escoltar la Paraula -que és Jesucrist- en el silenci. En aquest quart diumenge d’Advent, a l’Evangeli, hi tenen un protagonisme especial les figures de Maria i de Josep. Ambdós viuen l’expectativa de la vinguda de Jesucrist al món en el silenci, la pregària i la contemplació. I Déu ve a ajudar-los.
Com podem imitar-los davant del Nadal? Olivier Clément afirma: "Penso també en com serien d’importants les petites comunitats cristianes, que són comunitats acollidores, on no es jutja ningú sinó que se l’estima, comunitats obertes que es posen al servei dels més necessitats d’una manera totalment desinteressada". I explica que a Roma el va impressionar molt la comunitat de Sant’Egidio, que en l’actualitat té el seu centre al barri del Trastévere. Cada tarda celebren una litúrgia molt senzilla, que preveu la recitació de salms, la lectura d’algunes pàgines de l’Evangeli i un breu comentari. L’església s’omple de joves! A més a més desenvolupen una activitat social extraordinària als envoltants més tristos i abandonats. I afegeix: "Penso també en un fenomen extraordinari aquí a França, la comunitat de Taizé. En resum, voldria subratllar el testimoni important de la bellesa. Heus aquí per què hi ha d’haver parròquies i llocs de culte que no siguin simplement un lloc on es diuen paraules -que després es converteixen en discursos- sinó precisament llocs de bondat, de pau i de llum. Referent a això, una cosa que em crida molt l’atenció a França és l’extraordinari interès per les icones".
El teòleg Karl Rahner encunyà l’expressió "Església en diàspora" per designar el petit ramat dels cristians en el si d’un món religiosament indiferent. Segurament no s’imaginava fins a quin punt arribaria a ser significativa la seva formulació.
Potser ens tocarà viure una situació de diàspora, però sempre serem acollits en unes comunitats centrades en l’Evangeli i en l’Eucaristia, en la Paraula i en l’adoració. És així com hem de preparar el Nadal.
L’autor és el bisbe de Terrassa