La majoria de ciutats catalanes de mida mitjana (Terrassa, Sabadell, Granollers, Vic, Tarragona, Figueres), per no parlar ja de la gran capital, Barcelona, tenen en la seva trama urbana una rambla. És a dir, un passeig que en molts casos està fet al llit d´una antiga riera. A Terrassa, de la riera del Palau. La nostra rambla, la d´Ègara, és un eix de vianants de referència per als terrassencs. I amb la remodelació dels últims anys més que mai, també ha esdevingut un passeig comercial imprescindible. Perquè tal com assenyala la presidenta de Terrassa Centre, Maria Costa, “ara mateix a la Rambla hi ha pocs locals comercials tancats”.
Amb una longitud de 2.861 metres, la Rambla d´Ègara passa pel Centre i Ca n´Aurell. Ja des del sud, és a dir, ben bé des de la plaça del Doré, hi trobem les primeres botigues. En aquest tram inicial, que també és pròxim al parc dels Catalans, el moviment de ciutadans és constant des de primera hora del matí fins a darrera de la tarda. S´hi barregen els terrassencs i visitants que van al nucli històric o en tornen a través del portal de Sant Roc amb els que es dirigeixen als Ferrocarrils, els qui acudeixen a fer la compra diària o els qui només hi passegen. Aquí hi ha des de forns de pa fins a botigues d´alimentació o negocis on ens posem guapos o en forma.
Un autèntic centre comercial
Passats els Ferrocarrils i la plaça de Clavé, en sentit nord, la Rambla pren ja l´estructura que mantindrà fins a gairebé la seva part final, amb un ampli espai central i dos de laterals reservats per als vianants i amb un trànsit rodat molt
disminuït, que es redueix bàsicament a la circulació dels autobusos intraurbans. Potser no ens hi fixem prou, però un cop que hem superat la plaça de Clavé fins a ben bé el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) una botiga toca l´altra. Som davant d´un veritable centre comercial a l´aire lliure, com de fet també ho són els carrers del bell mig del casc històric. A més, en aquesta part de la Rambla tenim prou espai com per passejar-hi sense topar els uns amb els altres. “Per la Rambla passa moltíssima gent cada dia, tanta com pel carrer de Sant Pere, però el fet de ser una via ampla ens dóna una sensació d´estar caminant en un espai folgat”, afirma Maria Costa, de Terrassa Centre.
