S´acosten les festes de Nadal, i sembla que un animal de companyia pot ser un magnífic regal. I no parlem del típic gos o gat que molts imaginàvem de petits quan demanàvem una mascota als pares, o del peix o ocell que ens compraven ells per tenir-nos contents almenys durant un temps. Des de fa un temps, les estrelles són els animals exòtics com les iguanes, les serps, els tucans, els conillets d´Índies, els porquets nans, els llangardaixos, els camaleons o les taràntules. Fins i tot n´hi ha que van als establiments a demanar un dels animals més voraços, carnívors i perillosos que es coneixen: la piranya. Sembla que, com més estrany i salvatge sigui l´animal, més il·lusió hagi de fer.
Però, com diu la dita, no és or tot el que lluu. Cal tenir en compte una sèrie de factors molt importants a l´hora d´adquirir un animal d´aquestes característiques. Tal com diu Bernat Martínez, veterinari d´Arvivet Veterinaris, “s´ha de tenir molt seny a l´hora de regalar una mascota. Estem parlant d´éssers vius i la gran majoria d´ells, molt delicats. Abans d´obtenir qualsevol espècie d´animal exòtic hem de plantejar-nos si la persona a la qual va dirigit el regal serà capaç de tenir-ne cura”.
Pas a pas
Primerament, a l´hora d´adquirir un animal exòtic, cal demanar tota la documentació que acrediti que aquest està registrat i és legal (ja sigui el certificat d´importació o que és nascut en captivitat). En aquest sentit convé destacar que existeix un acord internacional anomenat CITES (Convenció sobre el Comerç Internacional d´Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Salvatges) que té com a objectiu assegurar la supervivència d´aquestes espècies en el seu àmbit natural. També hi ha espècies no incloses en el CITES que estan protegides per lleis locals o nacionals.
D´altra banda, i aquí és on rau el quid de la qüestió, cal informar-se molt bé sobre l´animal que es comprarà i totes les seves necessitats. “Quan parlem d´animal exòtic parlem d´un animal que es troba fora de la seva àrea natural. Moltes d´aquestes espècies procedeixen de climes àrids o de les profunditats de la selva tropical, per això necessiten unes condicions de temperatura, humitat, aclimatació i alimentació concretes”, expliquen els veterinaris d´Arvivet. I afegeixen: “El principal motiu de malaltia dels animals exòtics és un mal manteniment d´aquestes condicions”.
Saber tenir-ne cura
En aquest sentit, Tere Rodríguez, presidenta de la protectora d´animals exòtics de Catalunya, APAEC, apunta que “molt poques persones poden procurar a aquests animals les condicions que necessiten. És cert que molta gent en sap apreciar la seva bellesa, però pocs salten aquest mur per entendre que la mascota amb la qual han decidit conviure és això, un animal exòtic que com a tal necessita que les seves condicions de vida siguin al més pròximes possible a la seva forma de vida en estat salvatge”, explica.
Com a exemple il·lustratiu aporta el cas dels hàmsters, que moltes vegades es compren per als nens petits sense tenir en compte que es tracta d´un animal nocturn que comença la vida quan nosaltres dormim i dorm quan nosaltres fem la nostra activitat diària. “Però en portar-lo a casa fem que la vida del hàmster sigui tècnicament un patiment constant perquè el fem conviure a hores diürnes amb els humans.”
Per això és molt important la feina d´assessorament dels qui coneixen aquestes mascotes, tant de veterinaris com de cuidadors i de venedors. Tots ells han d´informar els potencials compradors sobre les necessitats específiques d´alimentació, medi natural, condicions sanitàries, anys de vida i altres qüestions de cada una de les espècies que venguin. I és que, segurament, molts compradors voldran comprar un animal sense saber-ne les característiques i el que reclama cada mascota. I han de ser conscients que es tracta d´un ésser viu.
De moda
Es calcula que a Catalunya hi ha més d´un milió i mig de mascotes, gairebé 10.000 de les quals són les denominades exòtiques o salvatges. Però, què s´entén per animal exòtic? Segons Yolanda García, botiguera a Fauna Paradís (establiment especialitzat en animals de companyia i exòtics), una mascota exòtica “és aquella que prové de la fauna salvatge no autòctona que de manera individual depèn dels humans, hi conviu i ha assumit el costum del captiveri”. No obstant això no es pot oblidar que es tracta d´un animal que es troba fora de la seva àrea de distribució natural, que és molt més càlida o humida.
Però, amb tot, segueixen sent animals que cada cop es compren més. S´han “posat de moda”. Preguntem als experts: per què? I ens responen que principalment hi ha una falsa creença que els costos econòmics d´un animal exòtic són menors que els d´un altre animal de companyia –com un gos o un gat.
Pot ser que a l´hora de comprar-los sigui així en alguns casos, però després per donar-los tot el que necessiten les coses canvien. També hi ha qui pensa que costen molt menys de cuidar, que comporten molta menys feina de manteniment, quelcom que tampoc és cert.
Per la seva banda, des d´Arvivet afegeixen que “també hi ha una gran expectació en la tinença d´un animal exòtic, espècies desconegudes en el nostre país que no podem veure si no és en un terrari”.
Però la realitat és que la tinença de qualsevol animal sempre suposa despeses en alimentació, hàbitat i sanitat (veterinari). Depenent de les espècies, serà més barat o més car mantenir-les. Per exemple, segons apunta Tere Rodríguez, presidenta de la protectora APECAT, “els animals exòtics poden anar dels 3 als 16.000 euros, depenent de l´espècie. El ventall és molt ampli. Però el manteniment d´aquests animals no sempre va d´acord amb el seu preu de mercat. Un exemple: una iguana verda pot costar uns 20 euros a la tenda, però en la seva forma adulta pot arribar a mesurar 2 metres i això suposa haver de condicionar-li un espai, unes condicions climàtiques i una dieta amb un cost altíssim.
Ser responsable
I aquí és quan sorgeixen els problemes. Molts compren perquè els fa gràcia l´animal. El troben bonic, agradable, afectuós. Però després es fa gran, creix, canvia i té moltes més necessitats. A part, ja no fa tanta gràcia i la novetat desapareix. A més, els animals exòtics necessiten unes cures que molts propietaris no saben o no poden donar-los. Amb tot plegat, per a molts el desenllaç inevitable acaba sent l´abandonament. Un problema no només per al pobre animal, sinó també per a les autoritats, protectores i ciutadania, ja que es tracta d´un fet que succeeix repetidament i són animals que en alguns casos poden resultar perillosos, com és el cas d´alguns rèptils o felins. Segons la presidenta d´APAEC, la protectora d´animals exòtics de Catalunya, Tere Rodríguez, “hi ha tants abandonaments que algunes espècies s´han convertit en fauna invasora de cara a l´administració, i això ens ha fet retrocedir molts anys quant a avenços en temes de protecció animal. Catalunya, que estava lliure de sacrificis animals, ara persegueix i sacrifica animals que en el seu dia van ser de companyia com ossos rentadors, cotorres o coatís.
Per això, des de la protectora demanen que qui vulgui comprar un animal d´aquestes característiques “es pari, pensi i pregunti a algun expert sobre l´animal que vol incorporar a la seva família. Que mediti si és capaç de conviure amb un animal nocturn; si té espai suficient per a un animal de 40 quilos; si podrà ser fidel a un animal que duri fins a 80 anys; si la seva vida es pot adaptar a una despesa major de llum… I que després prengui una decisió”. Cal ser conscient, per tant, que a l´hora d´adquirir un animal, especialment si és exòtic, s´han de tenir en compte una sèrie de factors que seran deterinants tant en la seva vida com en la nostra. I és que no estarem comprant un objecte, estem parlant d´un ésser viu.
