Diners

L’estrès innecessari és injust i genera costos

Una de les qüestions més importants a les empreses és no generar injustícies als seus treballadors. Perquè quan un treballador se sent tractat de manera injusta, en general té actituds i comportaments que el perjudiquen a ell i de retruc a l’empresa. Tots tenim una idea de què vol dir que quelcom sigui injust o just per a nosaltres, és una paraula que tots hem utilitzat en alguna situació viscuda. Podríem considerar que una empresa tracta de manera injusta a un treballador quan no li dóna quelcom que té dret a rebre, o bé, quan no el compensa pels seus esforços en concordança amb allò que el treballador aporta. El primer cas, seria una injustícia relacionada amb allò que el treballador necessita per a fer la feina bé (informació, mitjans, una idea de què s’espera d’ell, entre d’altres). En el segon cas serien injustícies en termes més relatius, de no reconèixer adequadament els esforços fets, pel fet de no rebre una remuneració econòmica adequada, o no rebre els reconeixements merescuts a través d’altres sistemes informals, reconeixements que serien igualment importants (o fins i tot més); aquests serien reconeixements intangibles, per tant, no mesurables, individualitzats, i no automàtics i amb certa subjectivitat per part de qui els dóna. En aquest sentit, quan no es donen aquestes condicions, l’empresa està sent injusta amb el treballador, en alguna mesura. I una de les qüestions que generen les injustícies és estrès laboral innecessari, per tant, a la llarga, problemes per la salut que no serien menors. Una de les qüestions més comunes a la feina actualment és tenir un elevat nivell d’exigència laboral. Aquesta exigència en si, no és ni bona ni dolenta, és el què moltes vegades necessiten determinades empreses per sobreviure entre tota l’oferta que generen els competidors. Ara bé, com es gestioni aquesta exigència, sí que té conseqüències, i no innòcues. Per exemple, si a un treballador se li exigeix, però alhora es confia en ell, i se li dona cert marge de control sobre la feina que fa i el resultat de la mateixa, podríem tenir un cas on aquesta exigència és gestiona bé. El treballador té una certa sensació de control, i l’empresa demostra que confia en ell. En canvi, si a una persona se li exigeix molt i no se li dóna control sobre com arribar a un determinat resultat, és a dir, no se li dóna marge, aquesta gestió de l’exigència genera injustícia, i aquesta injustícia, estrès laboral. Una altra forma de generar estrès laboral és emplenar el temps del treballador en qüestions supèrflues que li consumeixen temps. Passen dues coses, en primer lloc és temps que no podrà utilitzar per la seva tasca (p.ex. com serien reunions interminables i innecessàries), per tant, li resta de fer allò que creu que ha de fer, i a més sense sentit. Potser el mateix treballador pot acceptar tenir una època de més feina, i fer hores extra, o organitzar la seva jornada d’una manera més flexible, però això ho hauria de decidir ell, i no ser fruit de disposar del seu temps, sense generar productivitat. Però si a més, aquesta jornada s’allarga de manera improductiva, i fa que tingui que dedicar a l’empresa unes hores on ja té altres obligacions familiars, això encara empitjora. Té la sensació de descontrol, de perdre temps i no ser productiu, i de culpabilitat per no atendre altres qüestions importants, com la família. Per tant allargar la jornada només pot ser el resultat de situacions transitòries, que el treballador controla, perquè són el resultat de com s’organitza la feina. I almenys, si es produeixen, com a resultat d’una demanda exterior, i no de la seva organització personal, han de trobar-se justificades, i donar alternatives a que es puguin organitzar de manera diferent o ara o en un futur. Les injustícies generen estrès innecessari, que porta conseqüències greus per la salut com un increment de les addiccions, una major incidència de malalties cardíaques, i un nivell d’absentisme laboral que perjudica al treballador. Però també a l’empresa, doncs li fa perdre un talent molt valuós.

L’autora és Dr. (Ph.D.) en Direcció d’empreses, IESE Business School Sòcia de l’assessoria Getapartner.
natalia.cuguero@getapartner.com

To Top