L’altre dia escoltava a la ràdio una gran tertúlia, a "can Basté", sobre els embolics fiscals dels futbolistes. Fins i tot en Xavi, des de Qatar, hi va intervenir per explicar com funciona la cosa, justament ell, que pel que sembla és dels pocs que ho fan impecablement. Bé, ell i un altre, un futbolista noruec, si no m’equivoco: el seu pare i representant, quan li van explicar tot el catàleg de trampes més o menys legals per no pagar impostos, els va dir, als del Real Madrid, que ni parlar-ne, que al seu país es feien les coses d’una altra manera… Una bona lliçó, però en llenguatge extraterrestre. El futbol és un altre planeta. El forat de Cristiano Ronaldo és impressionant, el de Messi no era tampoc cap broma i n’hi ha a grapats: els galàctics no són d’aquest món. I, a sobre, els aficionats (que a més són contribuents i ciutadans) en el fons tampoc no s’escandalitzen massa: estan disposats a perdonar-ho tot als seus ídols. Un exemple, la patètica campanya "Tots som Messi" que va organitzar el Barça, com si l’estigués perseguint la santa Inquisició i no Hisenda… Serà interessant com acaba tot plegat i com mou els seus fils l’inefable Florentino, personatge clau de la casta madrilenya que ho domina tot. De moment ho porten amb més discreció i més discrecionalitat que en el cas de Messi, i no m’estranyaria gens que acabessin trobant solucions refinades, delicades, sensibles, que es puguin vendre a la ciutadania però que no causin massa trencadissa… A veure com acaba i com ens argumenten aquell vell tòpic, "Hisenda som tots", que no se’l creu ja ningú a aquestes alçades. És obvi que si ets futbolista no val per a tu, com no val per a les grans fortunes, per a les grans empreses, per als "estalviadors" que tenen la pasta en algun paradís fiscal… Amb l’excusa de ser un país "business friendly" i de no espantar el capital, que ja se sap que els diners són porucs, en realitat el que fan és estafar legalment la immensa majoria de la ciutadania, que paga molt més en impostos que els que més tenen i que a sobre té la cara dura de voler un Estat del benestar que, diuen, i menteixen, no ens podem pagar…
