Es digui el que es vulgui, ningú no pot negar que la crema del temple del Sant Esperit es realitzà de manera premeditada i amb gran aparell. Es comença per fer retirar de la plaça la gent que s´hi ensopegava en aquells moments, i foren preses, a distància, totes les cantonades que hi condueixen. Després, ben armats, i lluint senglers destrals noves, per a aquest fi expressament requisades, s´encaminaren al temple del Sant Esperit, on, cal dir-ho, sortosament, no trobaren ni una ànima i, per tant, no hagueren de vèncer la menor resistència i tingueren tota mena de facilitats.
Durant hores i hores el temple fou activament devorat per les flames. A so de befes i entremig de tota mena de sacrilegis, eren reduïts a cendra i fum quadres, ornaments, altars, imatges, tot aquell tresor acumulat de generació en generació en una interrompuda teoria de segles.
Una jorns més tard, meticulosament, es reprenien les destruccions i els incendis.
Fragmento de su libro “Belleses i records del temple del Sant Esperit de Terrassa”
