Només podem esperar el 100% de nosaltres mateixos, ja que la resta de persones també tenen els seus propis interessos i aquests no sempre coincidiran amb els nostres.
Pateixes esperant que els altres actuïn com ho faries tu? Aquest és un error que, a moltes persones, ho vulguem o no, els afecta el seu equilibri emocional. Val a dir que tots nosaltres solem posar grans expectatives en les persones que més estimem, i ho fem així perquè ens dóna seguretat: “Jo sé que la Maria em donarà suport perquè jo ho faria per ella”. Suposar, preveure i, en essència, esperar que aquesta persona actuï com ho faríem nosaltres és una manera de “controlar el nostre món” i d’estar segurs de coses en concret. No obstant això, les coses no sempre succeeixen com pensàvem, i d’aquí les decepcions. Queda clar que tots necessitem un percentatge de seguretat a la nostra vida. De no tenir-lo, no sabríem a què atenir-nos i patiríem. Ara bé, no hem de portar a l’extrem els nostres pensaments: no és lícit pensar que la resta del món ha d’actuar d’acord a les nostres creences i valors. Estic segura que, en els teus entorns més propers, t’hauràs enfrontat a situacions com aquesta. Són expectatives molt perilloses que poden acabar perjudicant profundament ambdues parts.
Si no actues com jo espero em decebis. Si no donem suport a aquell amic en el projecte que té en marxa ens etiquetarà de “falsos o deslleials”. És molt possible que els seus objectius no estiguin alineats amb els nostres valors o, simplement, en aquell moment no puguem ajudar-lo perquè tenim altres prioritats més importants per a nosaltres. Es convertirà en una relació negativa? Ningú té l’obligació ni el deure d’actuar d’acord amb les expectatives alienes. De fer-ho, ens allunyem de la nostra personalitat i queda vulnerada la nostra autoestima.
Tens la necessitat de tenir el control en tots els àmbits de la teva vida? Hi ha qui no accepta la incertesa, el no saber què passarà, el veure reaccions o actuacions sobre les quals no té el control. “Com acceptes que un dels teus fills no vulgui fer una carrera universitària si és el que sempre has somiat i tens la certesa dels avantatges que obtindrà?” “Com assumeixes que un amic ens digui que s’estima més anar de vacances amb uns companys de feina abans que amb nosaltres que ens coneixem des de la infància?” “Com acceptes que un treballador no vingui a treballar un dissabte, quan li ho demanes, perquè té un compromís personal?” Si et sents identificat amb aquestes situacions i no toleres que la resta de persones actuïn d’acord amb les seves pròpies prioritats i eleccions patiràs una gran frustració i decepció que et proporcionaran una incansable insatisfacció i incrompensió vers les persones que t’envolten.
En realitat, només caldria ser més empàtics i, sobretot, deixar de preveure com haurien d’actuar els altres basant-nos en el que faríem nosaltres.
No ho esperis tot dels altres, espera-ho de tu mateix. Qui ho deixa d’esperar tot dels altres viu amb més llibertat i amb més energia per centrar-se en el que de veritat és important, esperant-ho tot d’un mateix. Tens dret a esperar que els altres et respectin. Tens dret a ser estimat, però no a controlar la vida de qui t’estima ni a deixar que els altres et controlin a tu.
Tens dret a esperar reciprocitat, però no a confiar que els altres estiguin d’acord amb les teves idees, eleccions o valors. Tens dret a lluitar pels teus somnis i a permetre que els altres aconsegueixin els seus a pesar que aquests siguin molt diferents dels teus.
Tens l’obligació de preocupar-te per tu mateix, de cuidar la teva autoestima i evitar decebre’t perquè el món no reacciona com ho faries tu. Tens l’obligació de ser proactiu per crear la teva felicitat evitant dependre al 100% dels altres. Accepta les negatives, assumeix que, de tant en tant, puguin decebre’t. Entén també que tu també pots decebre els altres, i no per això som millor o pitjor persona. Només som personalitats que intentem ser feliços d’acord amb les nostres identitats, en llibertat i respectant el nostre entorn.
Recorda que pretendre que els altres actuïn al 100% com nosaltres esperem és una gran font d’estrès i de patiment.
L’autora és consultora, mentora i formadora
