Llençar. Un verb que diu molt de si. Una acció que implica deixar, tirar, abandonar, apartar, desaprofitar, descartar, expulsar, malbaratar. En definitiva, també, malgastar. Una acció que fem cada dia: a casa, a la feina, pel carrer… Sempre tenim alguna cosa per llençar. Però hem de canviar el xip. Ens hem de passar al reciclar.
Reciclar. Un verb que ens aporta molt i en positiu: aprofitar, beneficiar, esprémer, fer profit, fer ús, utilitzar, recuperar, arreglar. I també estalviar. Aquest és el xip que ens hem de posar. I ho hem de fer per diferents raons: pel nostre entorn ambiental, pels diners que ens costa tractar els residus, pel component social que implica i pel futur.
Sempre hem associat el tractament de residus a una qüestió ambiental, a la necessitat de tenir cura de l’entorn i de ser sostenibles. Però hi ha molts factors que incideixen en el tractament de residus i que cal valorar per convèncer-nos entre tots que cal separar i reciclar i, sobretot, fer-ho bé. Som conscients que des de les administracions estem insistint a la ciutadania perquè recicli, però també som conscients que només podrem avançar si ho fem junts, de la mà.
Europa ha marcat objectius clars per a l’any 2020. I ens pot sonar molt lluny però només falten tres anys. La UE estipula que els països membres hauran de reciclar el 50% de les deixalles i Catalunya en marca un 60%. Ara al Vallès Occidental estem a l’entorn del 34%. Pot semblar un objectiu llunyà, inabastable. Però totes les experiències que estem realitzant ens indiquen que amb un petit esforç diari fet a casa milloraríem molt aquest percentatge.
Coincidint amb la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, des del Consorci per a la Gestió de Residus hem analitzat les bosses de rebuig de set municipis de la comarca. Els resultats ens han confirmat el que prevèiem: només el 10% dels residus que llencem a la bossa del rebuig són efectivament rebuig. La resta, el 90%, són deixalles que podríem reciclar, aprofitar, separar, recuperar, arreglar… Són deixalles que ens permetrien estalviar.
Estalviar a casa i estalviar als ajuntaments. Perquè cada cosa que separem, que aprofitem, ens suposa un estalvi de diners en l’economia familiar -menjar que s’aprofita, un aparell elèctric que s’arregla, roba que podem deixar a algú altre- i també en l’economia municipal. El cost del tractament de residus puja com menys separem. Perquè tot el que llencem al contenidor del rebuig s’ha de tractar i té un cost que està penalitzat amb un cànon del govern català, i això fa pujar les taxes de residus en molts casos. En canvi, de tot el que llencem al contenidor adequat per cada fracció o que portem a la deixalleria, en podem treure profit. Un benefici econòmic, però també social i ambiental. Hem de pensar abans de llençar.
Pensar a l’hora d’anar a comprar. Pensar si un objecte trencat es pot arreglar. Pensar si el menjar de la nevera cal deixar-lo caducar. Pensar en tot el que podem aprofitar. Pensar a quin contenidor va un residu quan tirem les deixalles. Pensar abans de llençar.
L’autor és president del Consorci per a la Gesti´ço de Residus del Vallès Occidental i alcalde de Sant Llorenç Savall
