Una de les tasques imprescindibles del teatre públic és la de fomentar la incorporació al món laboral de noves fornades de professionals del teatre. Un exemple, el tenim a l’obra "Revolta de bruixes", de Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940), interpretada per la renovada companyia del Lliure amb Clàudia Benito, Raquel Ferri, Andrea Ros i Júlia Truyol, al costat de les experimentades actrius Chantal Aimée i Àurea Márquez i el mestre d’actors Xicu Masó. Tres anys té per davant aquesta jove "Kompanyia" del Lliure amb vuit actors vinculats a projectes diferents. Clàudia Benito, filla de l’actor consagrat Andreu Benito, a qui hem vist en "L’inframón". A Clàudia, l’havíem vist a la tele a "La riera" i ha treballat al Lliure i al Nacional al costat d’actors com Jordi Boixaderas i directors com Xavier Albertí en una altra peça de Josep Maria Benet i Jornet, "Com dir-ho?"; obres on la paraula és protagonista. Clàudia Benito aporta a "Revolta de bruixes" la seva proverbial finor d’estil, que s’expressa sempre amb un punt d’emoció. La valenciana Raquel Ferri ve de "La riera" i de treballar amb Pablo Ley a "Joana 1015. Batalla campal". A Andrea Ros, la vam veure a "Un enemic del poble" i a "L’onada". De Júlia Truyol només tenim elogis després de seguir cadascun dels espectacles de "La calòrica", sens dubte el millor grup de teatre nascut a les aules de l’Institut del Teatre de Barcelona. Júlia Truyol, una actriu apassionada amb els seus papers, personalíssima, tensa i irònica, però sense prohibir gestionar als seus personatges des de la intel·ligència i l’energia. El Teatre Lliure amb aquesta "nova" "Kompanyia" juga sobre terreny segur, ja experimentat, no se la juga en cap moment.
L’obra planteja la revolució d’un grup de dones de la neteja que, cansades de treballar dues hores i mitja i només cobrar-ne dues, decideixen organitzar una vaga de braços caiguts. L’obra escrita per Josep Maria Benet i Jornet reflectia els canvis ideològics i lluita de classe dels anys 70, la transició de la dictadura franquista a la democràcia. L’obra es va estrenar el 1976 a TVE amb Ovidi Montllor en el paper d’encarregat acompanyat per Àngels Moll, Rosa Maria Sardà, Nadala Batiste, Carme Fortuny i Margarida Minguillón.
Amb el pas del temps i a causa de la crisi econòmica en què vivim permanentment des de fa uns anys, en què treballem més hores per sous cada dia més competitius, és a dir, més baixos, amb condicions laborals d’explotació en alguns sectors, la peça teatral cobra de nou interès i actualitat. La versió de l’estrena televisiva tenia un to transcendent, la nova versió de la peça amb direcció de Carles Martel té un to d’humor, el to més melodramàtic queda submergit. En totes dues, però, ens trobem amb un món de dones que intenten sobreviure cadascuna en el seu univers en què tot encaixa però res sembla tenir sentit en una nit de feina en una empresa qualsevol. Al principi produeix perplexitat, però ràpidament el director treu punta al llapis del sarcasme, l’humor i la ironia d’un temps gris.
