ENGUANY el dia de Nadal s’escaurà en diumenge i, tenint present que el temps d’Advent comprèn les quatre setmanes anteriors a la festa del Naixement del Senyor, això vol dir que l’Advent d’aquest any serà el més llarg possible, és a dir, durarà quatre setmanes senceres. Hem celebrat la festivitat de nostre Senyor Jesucrist Rei de tot el món, i amb ella tancàvem un any litúrgic i també el Jubileu de la Misericòrdia. El missatge jubilar que el papa Francesc ha donat l’Any Sant passat no pot quedar arxivat i oblidat, sinó que la misericòrdia ha d’impregnar tot allò que siguem i fem com a cristians.
Així ens ho deixà dit el Papa en el document amb què convocava el Jubileu que ara s’ha acabat. "Com desitjo que els anys venidors estiguin impregnats de misericòrdia per poder anar a l’encontre de cada persona portant la bondat i la tendresa de Déu! Que a tots, creients i allunyats, pugui arribar el bàlsam de la misericòrdia com a signe del Regne de Déu que ja és present enmig de nosaltres" (MV, 5). S’ha acabat l’any jubilar però no el compromís a què ens ha cridat.
Aquest compromís s’ha centrat sobretot, i novament per expressa i reiterada invitació del Papa, en les catorze obres de misericòrdia, les set corporals i les set espirituals. La primera oració d’aquest primer diumenge del temps d’Advent abunda en aquesta mateixa invitació, quan demana el que segueix: "Concediu, Senyor, als vostres fidels d’acollir amb bones obres la vinguda del vostre Fill Jesucrist, perquè comptats entre els elegits a la seva dreta posseeixin en herència el Regne del Cel.
En aquest temps litúrgic em sembla especialment significatiu el que va escriure el professor Olivier Clément, teòleg seglar que ensenya a l’Institut de Teologia Oriental Saint Serge de París. Una conferència seva que es titula "La missió comuna dels cristians a la ciutat d’avui" va ser recollida en un suggestiu llibre del recordat cardenal Carlo Maria Martini, "En el drama de la incredulitat amb Teresa de Lisieux".
Com a pont intel·lectual entre Orient i Occident, el professor Clément concedeix una gran importància als problemes espirituals. Segons ell, una de les grans dificultats amb què topa avui la paraula cristiana és la de trobar-nos en un món ja saturat de paraules; les imatges omnipresents i obsessives dels mitjans de comunicació social. Com parlar aleshores una llengua diferent? Sens dubte és en aquest moment quan entren en joc, d’una banda, la bellesa de la litúrgia i, d’una altra, la força de la pregària. L’home espiritual, l’home d’oració, és un home que irradia una certa alegria i una immensa compassió. A la televisió, per exemple, on es veuen tantes persones, tants rostres, quan apareix algú que porta amb ell la santedat es veu que traspassa la pantalla.
Aquest teòleg ens recorda que el primer problema dels cristians, avui com ahir i també com demà, no és altre que el de la santedat. "L’única tristesa és la de no ser sants", va escriure el famós escriptor i convers francès Léon Bloy. Si en tenia, de raó! "Aquesta és la qüestió, realment aquesta abans que cap d’altra." Per això Olivier Clément diu que, en el món secularitzat actual, és necessari que la Paraula cristiana, que és Jesucrist, ressoni "en comunitats acollidores, on no es jutja ningú sinó que se l’estima; comunitats obertes que es posen al servei dels més necessitats d’una manera totalment desinteressada". Això és una utopia? No, és una realitat, aquí i a molts indrets del món.
Amb aquestes reflexions us desitjo un bon Advent.
L’autor és el bisbe de Terrassa
