Esperem que la política sigui millor que nosaltres, com una mena de sacerdoci. El mateix esperàvem dels sacerdots, i ja es veu com ha acabat tot. Tots som molt, molt humans. Potser un dia canviarem, potser ja anem canviant a millor, però de moment… Veiem dues històries, per exemple. Una, la del cop d’Estat contra Pedro Sánchez (que tampoc no era cap líder polític amb una talla excepcional), i l’altra la del funeral de Rita Barberá (més "lideresa", en el sentit feudal hispànic). Hi ha dos cadàvers. Un cadàver polític i un cadàver físic. Però els dos estan igualment morts. La política ens ha mostrat, en els dos casos, la seva pitjor cara, la més inhumana. Les maniobres després de la defenestració de Sánchez són d’allò més exemplars: cadascú busca el seu lloc sota el sol, després de les adhesions inquebrantables… I, en el cas de Rita, el mateix: ara els mateixos que la van repudiar (no per ètica, cosa que desconeixen, sinó perquè no els convenia arrossegar més merda) acusen els altres de ser hienes, voltors, depredadors miserables i no sé quantes coses més. Si fa o no fa, la mateixa pel·lícula. "El muerto al hoyo y el vivo, al bollo." Millor frase, impossible. En els dos casos, hem assistit a drames dignes d’un Shakespeare, amb el toc ibèric de rigor i un cinisme difícilment superable. La cosa va de política, de poder, de supervivència… Demà seran uns altres: Iceta, la Díaz, Felipe, Rajoy, qui sigui. La trituradora funciona sempre a ple rendiment.
El que sobreviu es busca la vida i intenta construir un relat, encara que estigui ple de mentides i de coses pitjors. L’espectacle continua! El mort, mort està. I sí, ja és així la vida, potser la política només és un mirall molt cru, duríssim, brutal, que reflecteix com som els humans. Però, igual que som capaços del pitjor, també en som del millor. Podem elevar-nos sobre les nostres misèries i ser més humans. La llàstima és que esperàvem això de la política, potser ingènuament. Com de la religió. I al final, al final, la història de les hienes i els voltors és sempre la mateixa…
