Opinió

Velocitat a la B-40, una qüestió d’igualtat

Recentment i arran de gestions fetes des de la patronal terrassenca Cecot, la DGT (única titular de la B-40) canviava el seu límit de velocitat de 80 km/h a 120, en una part concreta del tram que circumval·la la part nord de Terrassa des de la carretera de Matadepera fins al tram final als voltants de Viladecavalls.

Tant des del Partit Demòcrata Europeu Català com des de l’àrea de Promoció Econòmica, Indústria i Ocupació de l’Ajuntament de Terrassa, subscrivim amb el tinent d’alcalde de Medi Ambient que la DGT, encara que única titular de la via, hauria d’haver consensuat la mesura amb l’Ajuntament; la correcció i educació que ens demanem entre les persones són igualment exigibles, sinó més, entre institucions i/o administracions. També subscrivim el ple compromís amb el medi ambient i amb el Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire 2015-2020, que proposa accions concretes per a la millora i el restabliment de l’aire al nostre municipi d’una banda i amb el Pla de Mobilitat Urbana 2016-2021, aprovat inicialment pel ple municipal de l’Ajuntament el 30 de juny per àmplia majoria, que estableix com una de les seves prioritats reduir els límits de velocitat en vies interurbanes.

Dit això però, cal fer un seguit de consideracions. En la millora de les condicions de qualitat de l’aire de la nostra ciutat, com en la millora de qualsevol altre paràmetre, caldrà observar escrupolosament que les mesures s’apliquin a tots els terrassencs per igual (art. 14 CE), tant a l’hora de redactar normatives, com per exemple un pla de millora (principi d’igualtat en la llei), com a l’hora d’imposar sancions (principi d’igualtat davant la llei). I resulta palmari i evident que, en una via amb característiques d’autopista com la B-40, amb dos carrils per banda exactament iguals que els de la C-58 existents entre Sabadell i Terrassa, les condicions hauran de ser necessàriament les mateixes. De no ser així, estaríem tractant de forma desigual els ciutadans que utilitzen una o una altra via per raó de domicili o feina, i això seria ni més ni menys que un greuge comparatiu; a idèntiques circumstàncies, diferents condicions.

El compromís amb la millora mediambiental és un compromís de tots que cal executar amb solvència i constància, i sense utilitzar-lo en excés com a recurs ideològic i polític. És obvi que on realment tenim la gran pol·lució a Terrassa no és amb els pocs cotxes que passen per la B-40, sinó en els molts que circulen pel centre de la ciutat, parant i arrencant constantment, i en aquesta línia l’Ajuntament ja està fent bona feina. Per tant, creiem que una bona i acurada reflexió sobre el nou límit de velocitat ha de passar per felicitar-nos a fer iguals els terrassencs que utilitzen totes les vies ràpides de la ciutat, amb independència de si estan al sud o al nord.

To Top