Estem tan acostumats a viure connectats que no ens fem a la idea del que és viure sense llum. I per adonar-nos de la precarietat que comporta només cal conversar amb alguna família a qui la companyia elèctrica hagi tallat el subministrament perquè no pot fer front a les factures. Viure sense llum és viure a les fosques, no poder refrigerar els aliments, no poder estudiar, no poder endollar cap electrodomèstic, il·luminar-se amb una espelma… Viure sense llum és tornar enrere, és pobresa energètica, i així viuen algunes famílies del Vallès Occidental. Segons l’associació de consumidors Facua, la llum s’ha encarit més d’un 24% l’últim mig any. Algunes famílies han d’escollir entre anar al mercat o pagar la factura de la llum mentre les tres grans elèctriques que operen a l’Estat (Iberdrola, Endesa i Gas Natural) van guanyar més de 4.000 milions d’euros de gener a setembre. I el mateix passa amb el gas. Hi ha famílies que veuen com arriba l’hivern i la companyia del gas els talla el subministrament que els permetria escalfar-se.
No podem esperar un altre cas com el de Reus, en el qual ha mort una àvia per un incendi provocat per l’espelma que la il·luminava perquè li havien tallat la llum. Hem de reaccionar activament i, més enllà de buscar culpables, buscar solucions. Solucions que els permetin desplegar la llei 24/2015 que ja preveu les mesures necessàries per tal que les companyies elèctriques creïn un fons social que pugui assumir el deute per impagament de les famílies i cobrir les necessitats bàsiques.
Al Vallès Occidental, aquest treball ja és una realitat i hem trobat els primers resultats amb les companyies subministradores d’aigua, que s’han avingut a participar a la Taula de la Pobresa. El Consell Comarcal, els ajuntaments i les empreses subministradores d’aigua que operen al Vallès Occidental han acordat diferents fórmules per fer front a la pobresa energètica. Aquestes actuacions estan pensades per evitar talls de subministrament a famílies vulnerables i per posar en marxa un fons social. Aquest fons de solidaritat ajuda a finançar l’aigua a unitats familiars amb dificultats econòmiques.
Però, sorprenentment, les companyies elèctriques i del gas han rebutjat la nostra voluntat de treball conjunt. No han respost a la nostra crida d’unitat i de consens per tirar endavant mesures contra la pobresa energètica i per fer front al deute de les famílies.
Els alcaldes i alcaldesses ja vam acordar al setembre que des dels ajuntaments iniciarem procediments sancionadors a les companyies subministradores que no compleixen el procediment establert per la Llei 24/2015 en matèria de pobresa energètica, en el qual es preveu que les companyies subministradores no realitzaran cap tall sense l’informe de vulnerabilitat sol·licitat prèviament als serveis socials municipals. A més, en futures licitacions que es puguin fer des dels ajuntaments tindrem en compte les qüestions socials i es valorarà les empreses que s’impliquin en la protecció de les famílies més vulnerables.
En el pressupost per a l’any 2017 del Consell Comarcal hem previst una partida de prop de 70.000 euros de suport a la pobresa energètica. Aquesta partida ens ha de permetre redactar i aprovar el pla comarcal de pobresa energètica i realitzar formació i assessorament als equips dels serveis socials bàsics. També endegarem un paquet de mesures per atendre la vulnerabilitat com són auditories energètiques o arranjaments de la llar i tallers d’estalvi.
Davant la pobresa energètica cal un treball coordinat d’administracions i empreses subministradores. No ens cansarem de repetir que aquesta és una prioritat per a nosaltres i no deixarem de demanar que totes les empreses elèctriques i de gas s’asseguin a la Taula de la Pobresa Energètica per buscar una solució a la situació de centenars de famílies de la comarca.
Ignasi Giménez és el president del Consell Comarcal i alcalde de Castellar del Vallès, i Pol Altayó és president de la Comissió Inf. de Benestar Social del Consell Comarcal
