En el darrer ple municipal del mes d’octubre, l’Ajuntament de Terrassa ha acordat demanar al govern central que millori les bonificacions fiscals per a la indústria cinematogràfica. La proposta no va aconseguir el suport unànime, però sí el del partit que acaba de formar un nou govern central, esperem que això no quedi en una pura i senzilla aritmètica local. Tenim el convenciment que el cinema del nostre país té un gran potencial: bons professionals, excel·lents mitjans i unes infraestructures punteres a Europa, hi ha molt per gravar. Un exemple, el trobem a Terrassa, on conflueixen l’Escac (Escola Superior de Cinema), el Parc Audiovisual de Catalunya (PAC) i el Centre de Restauració del Patrimoni Fílmic. Aquest fet ens situa com un territori únic en matèria audiovisual, que no es dóna en cap altra ciutat de l’Estat i que s’amplia si tenim en compte l’existència d’altres organismes també relacionats amb el sector, com l’Institut del Teatre i d’altres centres formatius i empreses d’actors, creadors audiovisuals, tècnics, etcètera.
Si em permeteu, posarem números a la situació fiscal que viu la producció cinematogràfica al nostre país: des del 2014, la llei espanyola contempla les deduccions per inversions externes en produccions cinematogràfiques i sèries audiovisuals, fixant un 20% per al primer milió i un 18% per a la resta d’inversió. Són mesures fiscals clarament insuficients i així també ho han posat de manifest els i les professionals del mateix sector cinematogràfic, que fa temps que reclamen un mínim del 30% de bonificacions.
El sector audiovisual ho sap i nosaltres, des de la política, també tenim clar que una de les claus per impulsar la indústria són els incentius fiscals a la producció, sí, producció, i mai millor expressat.
El sector del cinema a casa nostra té talent, professionalitat i empenta però això sol no és suficient, és impossible portar grans projectes cap a casa nostra mentre no siguem competitius fiscalment.
Recentment Itàlia, per citar una realitat econòmicament propera i competidora directa del nostre territori, acaba d’aprovar una llei incrementant fins al 60% el finançament del seu cinema i ha establert, d’entre altres mesures de protecció i atractivitat, el 30% de la inversió amb un topall de 100 milions en tres anys. Si comparem l’atractiu de 100 d’Itàlia contra el 2,5 espanyol es fa evident que encara ens queda molt camí per recórrer. L’època de l’spagueti-western ja fa temps que no dispara trets ni taquilles.
Esperem que la sensibilitat local s’encomani al nou govern del PP, tot i que no tenim massa esperances que es millorin les condicions fiscals per al cinema. En el darrer mandat ja hem vist quina és la sensibilitat que l’executiu popular ha tingut amb el món de la cultura -augmentat l’IVA cultural fins al 21%-; no obstant això, reclamarem el que creiem que seria una millora per a aquest sector i per a tot el país.
Un país progressista, un país que avança i que valora la seva ciutadania és un país que cuida, fomenta i alimenta la seva cultura. És necessari reduir l’IVA dels teatres, els cinemes, els concerts, la música…, per tal que la cultura esdevingui més accessible per a tothom. Així mateix, és imprescindible brindar les màximes facilitats al nostre talent perquè es quedi aquí -molts es veuen obligats a emigrar- i també millorar les condicions perquè les produccions estrangeres es decideixin a venir a treballar al nostre país.
Mentre gravem, desgravem i així aconseguirem ser competitius en un sector que ja ha demostrat que ens pot donar moltes alegries, tant en clau econòmica com en la vessant de la riquesa cultural. Donem oportunitats al cinema. Gravem aquí.
L’autor és tinent d’alcalde de Cultura, Innovació i Projecció de la ciutat
