Ja fa temps que les comunitats han d’adaptar els seus edificis existents per tal que aquests assoleixin les condicions d’accessibilitat.
La Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca està treballant en una campanya per donar a conèixer la normativa a les comunitats per tal que ho tinguin present i evitar que el temps se’ls tiri al damunt.
Tant una llei estatal com una de catalana imposen aquesta obligació, si bé, és cert que els legisladors respectius han deixat terminis transitoris molt amplis per tal d’adaptar-s’hi.
Amb tot, són molts els ciutadans que es veuen obligats a esperar-se per tal que les comunitats de propietaris dels edificis on viuen es dignin a treballar-hi seriosament.
És veritat que els veïns, ciutadans normals i corrents, pateixen com tots la crisi o les seves seqüeles, amb unes economies migrades i amb encara importants dosis de morositat no volguda.
I no ha arribat l’hora en què les administracions públiques puguin exigir a totes les comunitats de propietaris que actuïn i facin efectiu el dret de les persones que són afectades (cada vegada més quantitat de gent, tant perquè la ciutadania cada vegada envellim més, com per situacions de privació sobtada de mobilitat, per accidents de trànsit, accidents vasculars o d’altri).
Però sí que cal tenir present que, quan un veí (sigui o no propietari) justifica la necessitat per la seva discapacitat o hi ha persones més grans de 70 anys, la llei obliga que en les zones comunes dels edificis plurifamiliars en què resideix aquell veí es portin a terme les obres necessàries per tal de garantir les condicions adequades a les seves necessitats d’accés a l’habitatge, de comunicació i d’interacció amb l’accés a l’edifici que siguin tècnicament possibles. I serà la comunitat la que haurà de dur a terme i pagar les actuacions i les obres d’adequació necessàries.
I la llei va més enllà, ja que obliga a executar les obres de manera diligent amb relació al greuge a les persones afectades, i en tot cas en el termini d’un any, si són obres menors, o de dos anys, si són obres majors, a comptar des de la data de l’acord de la comunitat de propietaris o, si s’escau, de la data de notificació de la resolució administrativa o judicial que ho imposi. El termini anterior establert per a les obres majors es pot ampliar si algun dels propietaris que formen part de la comunitat justifica que el cost que se li imputa per aquestes obres supera el 33% dels ingressos anuals de la seva unitat familiar i que aquests ingressos són inferiors a 2,5 vegades l’indicador de renda de suficiència de Catalunya.
Cal, doncs, conscienciar-se’n, ja que en poc temps aquesta obligació legal s’aplicarà per llei, sense necessitat que sigui demanada per cap propietari o usuari i amb sancions possibles de fins a 90.000 euros a pagar per la comunitat (amb responsabilitat també a les persones que la integren que obstaculitzin l’aplicació de la llei).
A banda, hem de tenir present que, per a les persones afectades de mobilitat o discapacitats, és un dret que no s’hauria d’esperar que l’exigissin, doncs els propis veïns són conscients d’aquestes situacions i haurien de facilitar-ne les solucions factibles.
L’autor és advocat
www.planaslegal.com
