Els casinos van néixer com entitats destinades a procurar als seus associats distraccions i a potenciar la convivència social. L’èxit del model va contribuir a que s’aconseguís el reconeixement de les seves activitats lúdiques. Més enllà de funcionar com un espai de lleure es contemplava el mutualisme, en favor dels associats, com una forma més de convivència social.
Protagonistes d’una part de la vida cultural terrassenca alguns d’aquests casinos no van poder obviar esdeveniments de connotacions polítiques. Una mostra va ser la pugna que mantenien salistes i catalanistes per fer-se amb el control del Cercle Egarenc; la definitiva catalanització d’aquest casino amb l’aprovació d’uns nous Estatuts, el 1920 provocà la fundació del Gran Casino del Fomento.
El 1860 naixia el Casino de los Artistas, batejat poc després com a Casino del Comerç que, conjuntament, amb el Cercle Egarenc i el Gran Casino van gaudir de més continuïtat que la resta d’aquestes entitats i van organitzar activitats que donaren esplendor a la vida cultural de la ciutat. El Casino del Comerç es va diferenciar del Cercle Egarenc i del Gran Casino per ser l’entitat de les classes mitjanes de la ciutat.
Creixement
En pocs anys el nou casino ja disposava d’una sala per a la celebració dels balls i un saló de te. El servei de mutualitat per auxiliar als socis es va crear el 1862. La primera comissió de ball –coneguda com la Colla del Xanquet- es formà durant el mes de maig de 1866. Davant l’augment d’activitats es crearen diverses comissions: d’esbarjo, de cultura, de teatre i s’ampliaren els serveis als associats posant a la seva disposició un saló de lectura i una biblioteca.
Amb el canvi de segle, i amb 1.200 socis de classe mitjana i menestral, s’acordaren noves activitats: festes literàries, concerts, excursions i representacions teatrals. També ampliacions de serveis com la creació de pensions de vellesa, invalidesa i dependència pels associats i l’edició, amb periodicitat mensual, del Boletín del Casino un òrgan informatiu de les activitats de la societat, la creació de la secció d’escacs i d’una biblioteca infantil.
Fins a l’inici de la guerra civil la societat va viure una època d’una gran expansió. El casino va poder funcionar durant la guerra, malgrat els límits que imposaven les circumstàncies: les seves instal·lacions es van cedir com a hospital de sang. Acabada la guerra el Casino del Comerç havia patit una disminució de socis i les seccions a càrrec dels membres més joves estaven paralitzades ja que els nois havien anat al front, eren a l’exili, a la presó o fent el servei militar. Els integrants de la junta van fer els tràmits que exigien les autoritats franquistes per poder adaptar-se a la nova situació política i evitar una clausura que no van poder impedir altres entitats terrassenques més polititzades. Dels casinos, només el Gran Casino i el Casino del Comerç havien sobreviscut: el primer continuava sent l’espai social de l’alta burgesia terrassenca mentre que, en el segon, es reunien les classes mitjanes de la ciutat.
A finals de 1941 es va descobrir que l’edifici del carrer de Sant Pere, adquirit l’any 1934, amenaçava ruïna. La junta aprovà dur endavant la reforma necessària i, de tots els projectes presentats, va ser el de l’arquitecte Frederic Vinyals, l’escollit. Consistia a reformar l’entrada i el vestíbul, i a distribuir l’espai en diverses sales: de la junta, de la presidència, la biblioteca, la d’exposicions, la de conferències, els salons de ball i de festes, el bar i el disseny del jardí. Fins el dia de Nadal de l’any 1955 no es va inaugurar aquesta obra amb la presència de les principals autoritats locals i de persones vinculades a la ciutat. Com a actes complementaris es van organitzar una exposició fotogràfica i un ball de gala.
Durant aquesta nova etapa es va constituir, per segona vegada, la secció d’escacs, afiliada a la Federació Catalana. Es van tornar a organitzar excursions, visites col•lectives, conferències i festivals i es va crear un quadre escènic infantil. Les competicions de billar i d’escacs, fins i tot d’àmbit internacional en les quals es va participar, van dur el nom a Terrassa arreu del món. Aficionats al cinema i a la fotografia també tenien el seu espai de participació al Casino del Comerç.
Més de 3.000 socis
Cent anys després de la seva fundació, el Casino del Comerç havia esdevingut una de les associacions més consolidades de Terrassa amb més de 3.000 socis. Tant la seva biblioteca com la col·lecció numismàtica s’havien convertit en llegats d’una riquesa cultural remarcable. La commemoració d’aquest aniversari es va fer amb una gran solemnitat i profusió d’actes. Els actes, que van ser organitzats per la Junta presidida per Jaume Altisen, s’iniciaren durant el mes de març amb una missa solemne a la basílica del Sant Esperit i un acte d’homenatge al primer president de la societat, Ramon Trias i Curet, que va consistir en el descobriment d’una placa en record dels fundadors del Casino del Comerç. Van ser programades conferències, sessions cinematogràfiques i, també, concerts. Es va organitzar el ball de gala, presentat sota el títol “Tres generaciones bailan” i durant el qual es va reconstruir l’època i l’ambient del mil vuit-cents. Van tenir un gran ressò un ball de disfresses per recrear com havien estat els balls de saló celebrats durant aquells cent anys i l’organització d’uns Jocs Florals sota la presidència del poeta i dramaturg Josep M. de Sagarra, que va fer una glossa sobre la història del Casino del Comerç. Els darrers actes commemoratius del Centenari del Casino del Comerç van ser el I Saló Internacional de Fotografia i un sopar de gala amb un ball com a cloenda del programa festiu.
L’autora és historiadora
