Ha arribat el moment de posar en marxa la mà-quina d’ensabonar. Amb quilos i quilos d’encens, or i mirra per adorar el nou pacte, indigest i impossible de digerir, la maquinària propagandística s’ha activat per cantar les lloances de la responsabilitat, la governabilitat, la seriositat i altres coses similars. Espanya per fi tindrà govern, diuen els mateixos que han paralitzat el país fins que sortís el que ells volien. Gairebé a tot arreu, amb honorabilíssimes excepcions, sona la mateixa cançó. Se’ls nota feliços, satisfets, pletòrics: se n’han sortit, de moment, tot i que pensen abans d’hora que ja ho tenen tot guanyat. Han aconseguit forçar per fi el bipartidisme perfecte, la suposada i falsa garantia que les coses ens aniran millor a partir d’ara.
En el fons, però, han escrit una de les últimes pàgines, plena de taques de tinta vermella, d’una etapa política, social i econòmica agonitzant. La política canviarà encara més per la base, per sota, al carrer, mentre allà dalt continuen fortificats a l’espera de temps millors. No es volen adonar que estan en un carrer sense sortida, i segurament serà Catalunya qui els despertarà i provocarà el cataclisme que arrossegarà moltes altres coses.
El botafumeiro ho omplirà tot d’una espessa fumera de santedat i satisfacció durant uns dies, ens repetiran una i altra vegada les lloances i excel·lències de la “nova política” que ha sortit de les catacumbes del sistema i confiaran que, una vegada més, almenys mig país s’ho empassi tot sense protestar massa. El problema és l’altre mig país, que ja no s’empassarà res més i continuarà evolucionant i allunyant-se emocionalment i políticament d’aquest sistema més mort que viu, radicalment allunyat de la seva base, dels ciutadans, convertit en una mena de poder autònom amb una legitimitat sobrenatural. Ja tindran temps d’adonar-se’n: quan s’acabi l’encens i es cansin del botafumeiro, la realitat continuarà allà. I estarà dient el mateix. Un no com una casa, una esmena a la totalitat, una autodeterminació generalitzada.
Temps al temps.