No tot el menjar ràpid són pizzes i hamburgueses amb les seves quasi indissociables patates fregides. Des de ja fa uns quants anys, a casa nostra han aparegut com bolets establiments que venen uns entrepans de pollastre, vedella o xai, cuinats en un rostidor vertical, als quals s’afegeixen tota mena de vegetals, com enciam, pastanaga, ceba i tomàquet, entre altres. Banyats en el punt àcid de la salsa de iogurt, en salsa picant o en les dues alhora, els kebabs, que així es diu l’invent, són un bon recurs per quedar-se tip a un preu econòmic.
Però quin és l’origen d’aquesta recepta que dóna nom a aquest sandvitx de pa de pita? Segons l’etimòleg turc Sevan Nisanyan, la paraula “kebab” prové del terme de la llengua persa “kabab”, que vol dir “fregir”. En realitat, el kebab és només una forma d’entre diverses a l’hora de preparar el “döner”, que fa referència a un plat de carn que s’ha rostit “fent voltes”.
Sense flames
En tot cas –i malgrat que els orígens del kebab poden ser més antics–, els turcs pensen que la forma moderna d’entendre aquesta menja prové de meitats del segle XIX. Va ser llavors quan alguns cuiners turcs van adonar-se que, si preparaven la carn en una broqueta col·locada en posició vertical sobre el foc, i no pas horitzontal, evitaven que hi haguessin flamarades, i a més la carn quedava bastant més saborosa, perquè s’anava coent mentre regalimava sobre ella el seu propi greix.
D’Orient a Alemanya
La recepta del “döner kebab” és originària del país otomà. La forta immigració turca que va rebre Alemanya als anys seixanta del segle XX va fer que el “kebab” viatgés de l’Europa oriental al cor del Vell Continent. Però fins llavors el kebab, la carn rostida, no se servia pas com un entrepà, sinó en un plat on també hi havia pa de pita i, sovint, amanida i arròs.
A qui se li va ocórrer, doncs, la idea d’encabir la carn i la resta de guarniments vegetals dins del pa de pita? La paternitat de l’invent, segons l’Associació de Fabricants Turcs de Döner a Europa (Atdid), correspon a Kadir Nurman (encara que algunes fonts diuen que el kebab en sandvitx ja existia de molt abans). Nascut l’any 1933, Nurman va ser un altre turc que va emigrar a Alemanya als anys seixanta. El 1972 va obrir una botiga de llaminadures a Berlín, però uns mesos després estava venent els kebabs tal i com els coneixem avui. Nurman ens va deixar el 2013, quan tenia 80 anys.
Des d’Alemanya, el kebab ha anat traspassant fronteres i fent-se cada dia més popular.
