La Carme, una voluntària del centre d´allotjament d´urgència i acollida nocturna l´Andana, pela patates en una taula amb l´ajuda d´alguns dels usuaris que utilitzen aquest servei municipal gestionat per Creu Roja. S´acosta l´hora de sopar i el menú d´avui consistirà en una truita de patates, amb verdura i amanida. Unes taules més enllà, en José i en Bogdan esperen l´àpat mentre fan una partida al dòmino amb altres companys, tots homes, encara que de diverses edats. El més jove amb prou feines supera els 20 anys.
Abstret de qualsevol moviment que es produeixi al seu voltant hi ha el Jordi, que es troba immers en la lectura d´un llibre. El deixa per explicar que té 69 anys, que és d´Olesa de Montserrat, però ja fa tres dècades que viu a Terrassa.
En Jordi ens comenta que a l´Andana hi va arribar cap a l´agost i que hi ha trobat un sostre quan no sabia on anar. “Jo abans vivia a Ca n´Anglada amb la meva mare, però després em vaig quedar sol. Pagava un lloguer de renda antiga. Era molt barat. Crec que no arribava ni als cent euros. Havíem viscut allà més de 30 anys. Però aquest lloguer tan baix va acabar-se i els propietaris van apujar-lo fins a gairebé 500 euros”, diu.
Donada la seva pensió, que era menor que la del preu del nou lloguer que li demanaven, en Jordi va trobar-se sense casa d´un dia per l´altre. “Llavors, una assistenta social em va posar en contacte, primer amb la Fundació Busquets i, després, amb l´Andana. Ara estic tracto de llogar una habitació aquí, a Terrassa, que em costi uns 90 o uns 100 euros al mes, que és el que puc pagar”, afegeix.
Un refugi en el camí
La història d´en Jordi no és tan diferent de la del Bogdan, un immigrant romanès que treballava en una empresa terrassenca del sector de la construcció i que va trobar-se sense feina i sense casa al moment de màxima virulència de la crisi. O que la història del Mariano, que va veure l´Andana com un refugi després de quedar-se sense habitatge. Durant la seva estada a les instal·lacions del passeig del 22 de Juliol, a l´edifici del Condicionament Terrassenc (on cada tarda obre les portes l´Andana per aconseguir que dormi sota cobert qui corre el perill de fer-ho al ras) en Mariano va aconseguir una ajuda econòmica pública. Agraït, ara l´exusuari col·labora amb el centre i amb Creu Roja per tal de donar un cop de mà a homes i dones que passen avui per una situació semblant a la seva.
“A l´Andana no atenem només persones sense sostre, pobres, sinó també qui en un determinat moment es queda sense llar”, matisa l´Ester Soto, directora del recurs.
Però com arriba algú a esdevenir un “sense sostre”, o un “sense llar”(tant se val)? Segons Àngels Bros, treballadora social del Servei d´Atenció Immediata de l´Ajuntament de Terrassa, “trobar-te al carrer és el final d´un procés de pèrdues, perquè en el camí que has fet, has anat perdent la feina, els vincles familiars, d´amistats, la llar, i ara estàs en una situació molt fràgil, amb la cruesa afegida de la solitud, de vegades havent perdut facultats físiques o fins i tot mentals, i potser amb altres dificultats, com tenir adiccions”.
Més homes que dones
L´Andana obre cada dia entre les cinc de la tarda i les nou del matí de l´endemà. En l´actualitat, l´emplaçament compta amb quaranta llits. La majoria corresponen a persones que arriben al centre derivades de Serveis Socials de l´Ajuntament de Terrassa. La residència temporal guarda, però, quatre places per si es troben amb casos d´emergència, inesperats.
Entre el gener i el juny d´aquest 2016, fins a 103 persones han dormit almenys una nit a l´Andana. L´any passat, el recinte va atendre 202 persones, que hi van passar una mitjana de 55 nits, segons les dades del centre. La immensa majoria dels beneficiaris, fins a un 86 per cent, són homes; també hi predominen els espanyols i els qui tenen una edat que de mitjana se situa entre els 41 i els 60 anys.
Àngels Bros, dels Serveis Socials municipals, diu que el perfil dels usuaris de l´Andana ha sofert modificacions a causa de la crisi econòmica. “Ja fa uns anys que veiem que les persones ateses tenen un perfil més econòmic”, comenta. Això vol dir que el fet d´estar sense llar sobretot depèn de tenir, o no, una feina. I la solució passa, també i només, per aconseguir-ne una, deixant de banda altres eventuals problemàtiques.
Bros subratlla que en l´època de bonança econòmica prèvia a la crisi, quan algú arribava a viure al carrer, això era el resultat d´un procés de pèrdues força gradual i llarg en el temps. Amb la crisi, aquest procés prolongat s´escurça a causa de l´existència d´un mercat laboral eminentment fràgil. “És tan ràpid com que si treballo, puc pagar el lloguer d´una habitació. Però si perdo la feina que tinc, que és una possibilitat real a causa de la la crisi, pagar el lloguer em resultarà impossible i puc veure´m en una situació compromesa”, diu.
A banda d´oferir-los berenar, sopar, llit i esmorzar, els professionals de l´Andana treballen de forma conjunta amb els Serveis Socials de l´Ajuntament per elaborar un pla de treball pensat per a cada usuari, amb la idea d´ajudar-lo a reorientar, si convé i en la mesura del possible, el seu camí vital.
A cada beneficiari de l´Andana, li correspon un llit, una guixeta i un color, el de l´equip al qual pertany. Cada membre de l´equip s´encarrega d´una tasca concreta. De ser el delegat del grup, d´acollir-hi els nous membres, de responsabilitzar-se del material, de comprar el pa, de posar la taula…
La incerta vida
La Mercedes, precisament, s´ha posat els guants de treball per ajudar a preparar el sopar. Ella va néixer a Figueres fa 51 anys i en porta tres a Terrassa, on va arribar després de divorciar-se del seu marit. “Aquí, a Terrassa, vaig trobar una altra parella, però les coses no van funcionar entre nosaltres i em vaig veure al carrer. Una assistenta social em va guiar fins a l´Andana”, ens conta.
Tot i que té una filla a Figueres, la Mercedes diu que s´estima més no viure amb ella per no molestar-la: “Vull que estigui bé amb la seva parella i amb les nenes, i jo ja l´aniré a veure de tant en tant.”
Fa un any i mig que la Mercedes va creuar la porta de l´Andana, on diu que hi ha trobat una gran família. I, sobretot, una mà estesa per ajudar-la, no només en les dificultats econòmiques per les quals passa, sinó també en altres problemes de salut que compliquen el seu cas.
“Durant el dia, quan l´Andana no està oberta, faig voltes per Terrassa amb l´autobús –descriu– i de vegades vaig a un bar on em tenen molta estima i em tracten com si fos de la família.”
L´empordanesa també confessa, amb un somriure entremaliat, que és una xic malgastadora, i que a l´Andana també l´ajuden a controlar aquesta tendència. Encara que ella no se n´ha apuntat a cap des de fa temps, diu que al centre també organitzen tallers (de taitxí, manualitats, cuina…) i que cultiven un hort de la Cogullada.
Des d´Amèrica
De la gran família de la qual parla la Mercedes també en forma part en José Reinaldo Fuentes. Amb 76 anys, aquest equatorià sobrepassa de llarg la mitjana d´edat dels beneficiaris de l´Andana. La història del José Reinaldo és la de tants immigrants de Llatinoamèrica que van aprofitar la bonança econòmica espanyola de principis dels anys 2000 per provar sort a l´altra costat de l´Oceà Atlàntic.
En un primer moment, a en Jo-sé Reinaldo, la nova vida a Catalunya no li anava del tot malament. Durant cinc anys va treballar d´operari a Sant Esteve Sesrovires, a prop de Martorell, però va deixar aquesta feina quan va començar a tenir alguns problemes a la columna vertebral. “Ara només cobro una pensió molt petita de l´Equador, que fa que no pugui llogar cap habitació ni de bon tros un pis”, comenta. En José Reinaldo és un home molt creient, que pertany a l´Església evangèlica. Diu que els seus germans de la comunitat religiosa l´ajuden que no li falti un lloc on dormir ni una taula si li cal. A l´allotjament d´urgència i acollida nocturna, hi va cada dia. “Els dies que a la tarda acudeixo a l´església, arribo més tard a l´Andana”, conta en José Reinaldo, que recorda que una nit, a Barcelona, va haver de dormir al carrer: “Això no em causa tristesa. La llei de la vida va anar així.”
Sota dels ponts
Per a les persones que, com a en José Reinaldo aquell dia a Barcelona, els toca fer nit sota els estels, l´Andana també compta amb un equip de voluntaris específic, que cada setmana recorre zones estratègiques de Terrassa on poden haver-hi ciutadans sense sostre. L´equip de l´Andana ha identificat unes quaranta persones a la ciutat en aquesta situació, entre les que dormen al ras i les que ho fan en infrahabitatges, és a dir, en llocs que no tenen les mínimes condicions per tenir una vida digna, com és ara barraques en zones d´horts, naus industrials abandonades o a sota dels ponts de les rieres. “Si un no té a on dormir, a on pensa anar? A sota d´un pont, oi? Doncs a sota dels ponts de Terrassa hi ha gent”, assegura la directora de l´Andana, Ester Soto.
A l´alberg afirmen que, aquesta realitat, la trobem tant al Centre com a la perifèria, encara que indiquen que a Terrassa hi ha poques persones sense sostre perquè és una ciutat amable, que de seguida es preocupa per qui veu que ha de passar la nit a la intempèrie.
Des de l´Ajuntament expliquen que “no hi ha detectades zones de la ciutat on es concentrin persones sense sostre. Només alguna de manera individual, que es coneix des de la policia i els Serveis Socials municipals”. La sensibilitat egarenca cap als sense llar no treu que, sovint, l´equip de voluntaris de l´Andana trobi que a naus industrials abandonades s´hagin ajuntat unes quantes persones que no tenen on anar i hagin habitat aquell espai. “De vegades sorgeixen problemes de convivència entre ells”, assenyalen. En molts casos, els voluntaris es limiten a donar-se a conèixer entre aquestes persones, perquè sàpiguen que poden comptar amb ells i amb l´alberg si algun dia els fa falta.
Perquè passar per l´Andana també serveix per tornar a aixecar el vol. Així ho està fent el Pere Papiol, de 53 anys i del barri de Can Palet. Després de perdre la feina l´any 2012 i d´una separació matrimonial, no sabia on anar. Un cop a l´Andana ha trobat feina, a través d´un pla d´ocupació temporal, a l´empresa de neteja urbana, Eco-Equip. Pot ser la seva oportunitat per començar de nou.
