Diariament, molts vallesans agafem el cotxe o l’autobús per anar a la ciutat de Barcelona. Sovint, la carretera escollida és la C-58, el corredor més congestionat del nostre territori. Molts ens hi hem estat una llarga estona fent cua i és que les retencions als accessos de la capital catalana formen part ja de la nostra quotidianitat.
Tot i que a partir del 2006, i durant els anys següents, la mobilitat va experimentar un descens causat essencialment per l’aparició de la crisi econòmica, des de l’any 2015 va començar de nou a anar en augment. En aquest sentit, el RACC ha alertat en el seu darrer estudi que, si no s’articulen mesures urgents per revertir la situació, la congestió als accessos de Barcelona augmentarà fins a un 50% els pròxims anys, podent arribar al col·lapse.
Aquest mateix informe posa de relleu que prop de 200.000 persones que accedeixen diàriament a la ciutat de Barcelona pateixen les llargues retencions que hi ha en plena hora punta. L’afectació varia en funció de l’hora del dia: el 62% de la congestió es concentra en una franja de 6 hores, entre les 7 i les 10 del matí, i entre les 17 i les 20 de la tarda, sent la franja de 8 a 9 del matí la més complicada. Aquesta situació genera, a més de contaminació ambiental, una important pèrdua de temps i de diners -i de malestar!- als conductors. Les dades recollides pel RACC exposen que el conjunt d’usuaris perden unes 52.000 hores cada dia, al mateix temps que aquestes constants afectacions al trànsit impliquen un malbaratament estimat de 137 milions d’euros anuals, xifra equivalent al 0,1% del PIB de Catalunya.
Malauradament per als que venim del Vallès, tal com apuntava a l’inici, una de les vies més afectades és la C-58 de Terrassa a Barcelona. Juntament amb la resta de carreteres del Vallès Occidental, del Baix Llobregat i de les rondes, acumula el 80% de congestió total.
Les xifres demostren que cal actuar amb determinació per pal·liar l’increment de trànsit. En aquest sentit, és clar que calen una major oferta i qualitat del transport públic, cosa que implica exigir al Ministeri de Foment que realitzi les inversions compromeses per millorar el servei de Rodalies. A més, el RACC estableix una sèrie de propostes interessants per a la gestió del trànsit: el club apunta que cal crear carrils Bus-VAO low cost a la B-23 i a la C-31 al Maresme, augmentar les expedicions d’autobús en les seves diferents modalitats, ampliar i millorar els aparcaments de dissuasió park&ride, implantar la senyalització variable del límit de velocitat i crear una via específica per a camions d’accés al port i a la ZAL, entre d’altres.
És ben clar que d’una manera o altra cal actuar. La majoria de persones que ens trobem cada dia en un embús de trànsit no agafem el cotxe per gust, sinó per necessitat, i perquè, massa sovint, l’alternativa en transport públic no és garantia d’arribar a la feina o als estudis puntualment. Tothom som conscients de l’impacte que suposa un nivell alt de congestió i convé que ens posem tots plegats les piles -amb les administracions al capdavant- per resoldre les retencions diàries de trànsit. Guanyarem en qualitat de vida, en més temps per compartir o per dedicar a les nostres aficions i, alhora, aportarem el nostre granet de sor- ra per assolir unes ciutats més netes i sostenibles.
L’autor és mànager regional de Catalunya del RACC
