Hi ha un lloc, a les fronteres més remotes de les Espanyes, on els toros es van prohibir sense massa problemes ni dramatisme. Canàries. Volien prohibir les baralles de galls, cosa que al final no van fer, però es van trobar prohibint els toros. Un espectacle brutal i cruel que, de fet, ja no interessava ningú en aquelles llunyanes i afortunades illes. I no es va enfonsar Espanya, per suposat. Però les Canàries no són Catalunya. Aquí s’ha d’amenaçar, bloquejar i castigar qualsevol cosa que sembli un desafiament a la casta que domina l’Estat i pretén continuar-ho fent pels segles dels segles. Els toros, doncs, serveixen perfectament per clavar una bona clatellada, plena de simbolisme i mala llet, a aquests catalans desafectes que no són capaços ni de gaudir de la "fiesta nacional". I si algú recorda la trista incoherència catalana, permissiva amb els espectacles de bous, encara millor: la cosa no va de toros ni de bous, evidentment, sinó de política i de batalles simbòliques. Estaríem igual si s’hagués prohibit el gaspatxo o els "callos" a la madrilenya. Seria inconstitucional, tot pot ser inconstitucional en aquest país. Tot pot acabar als jutjats. Tot pot acabar triturat per la llei, tan sagrada i respectada, ja se sap… Són banyes perilloses, sí, però no invencibles ni eternes. De manera que ara ja tenim un nou motiu per desobeir, sense massa costos, i per anar pujant graons en l’escalada de la tensió que un d’aquests mesos ens pot sorprendre amb l’esclat definitiu. Els toros serviran per mesurar, una vegada més, la temperatura. I per confirmar, una vegada més, que això d’Espanya té poc remei i tendeix més aviat a anar a pitjor. Sense que aquí anem gaire millor, tot i que potser tenim una oportunitat per posar d’una vegada noves bases…
