Avui Terrassa és la ciutat amb més discriminació escolar o centres guetos de Catalunya, segons el recent Informe de la Sindicatura de Greuges presentat al juliol. A l’informe es proposa, avui, reordenar la zonificació o modificar els fluxos de preinscripció i redistribuir l’alumnat, així com augmentar els recursos en els centres que atenen més percentatge d’immigrants. Terrassa és avui, segons l’informe, un dels vint municipis catalans on s’ha incrementat més el desequilibri en la distribució de l’alumnat estranger i on més ha augmentat la segregació escolar des del curs 2011-2012. Davant d’aquestes dades, que arriben a Terrassa de fora, és avui quan algunes entitats i institucions locals -una “plataforma de la comunitat educativa”, l’Observatori Ciutadà Municipal (OCM), alguns sindicats, alguna ampa, alguns docents- es desperten a la realitat colpidora del problema, que és educatiu i que és social, i parlen d’impulsar (Diari de Terrassa, del 23 de setembre) un estudi o auditoria sobre la situació escolar a Terrassa. Es veu que, avui, aquestes entitats, que hem de creure interessades per l’ensenyament i l’equitat, no en saben res, de la segregació escolar a les nostres escoles i instituts. N’han sentit alguna cosa, de la Sindicatura de Greuges, però encara, avui, no en saben i necessiten posar-se a fer estudis a fons i crear comissions de control i plantejar-se quines mesures prendre… Demà.
Ahir, però, el problema de la segregació i guetització escolar ja hi era, a Terrassa, i ho era de manera aclaparadora. Ja hi era ahir, entre els anys 2006 i 2011, amb tota la seva càrrega de danys claríssims per als alumnes, per a les seves famílies, per als seus professors. El problema hi era ahir i, a més a més, se sabia. Ho sabien, ahir, els Serveis Territorials d’Ensenyament, ho sabia la inspecció educativa, ho sabia la direcció de la zona educativa de Terrassa, ho sabia l’Ajuntament (l’equip de Govern, sobretot, i l’oposició d’aleshores), ho sabien les entitats locals lligades a l’ensenyament, ho sabien els directors dels centres públics. Ho sabien perquè els fets i les dades eren evidents i, a més a més, va haver-hi direccions, com ara la de l’Institut Blanxart, que, primer, els va informar, reiteradament, amb dades i números, i els va alertar de la situació i del seu probable empitjorament futur. Una direcció que, després, quan va veure que cap responsable educatiu no gosava mullar-se i fer alguna cosa amb cap i peus per redreçar la situació, va denunciar-la, amb el suport del claustre del centre, en escrits als Serveis Territorials i a l’Ajuntament, i en informes i declaracions a la premsa, a la ràdio, a la junta de directors, etcètera; tothom, però, semblava, ahir, estar per amagar el problema, no ficar-s’hi ni intervenir-hi, i deixar-lo estar.
Val a dir que la direcció del Blanxart no es va limitar a mostrar el problema; també va fer, ahir -el 2009, el 2010, el 2011-, propostes concretes i factibles de millora i redreçament, com ara la redistribució zonal d’alumnes i l’augment de mitjans humans i materials als centres ja molt afectats. Les propostes que va fer, ahir, la direcció del Blanxart són, justament, les que proposa, avui, la Sindicatura de Greuges, però s’han perdut, miserablement, més de cinc anys ja -i els que es perdran fins que s’apliquin, tal vegada, demà. El problema, doncs, se sabia ahir i les institucions i entitats, locals i comarcals, responsables de fer-hi alguna cosa positiva no ho van voler fer. Aquest comportament d’ahir, l’enuncia l’informe del Síndic, avui, així: “Escassa consciència col·lectiva de la necessitat de combatre la segregació escolar i de preservar l’equitat del sistema com a bé comú”.
I, tot al contrari, a més de mantenir la situació, els responsables dels Serveis Territorials d’ahir van decidir matar el missatger de les notícies dolentes i van destituir, a meitat del seu mandat (i de forma il·legal), la direcció del Blanxart: de tot això es va informar, suficientment, a la “Carta oberta a la consellera d’Ensenyament” que va publicar Diari de Terrassa el 20 de juny de 2011. Per cert, també la Sindicatura de Greuges va ser assabentada del problema per un escrit presentat el juny del 2011 per diversos professors, però, pel que sembla, malauradament, el síndic no va copsar l’abast del problema com sí que sembla que, per fortuna, fa avui. Tampoc la consellera, cal dir, va voler fer-hi res, ni per atallar el problema ni per desfer el cessament (il·legal, a més d’injust) de la direcció del Blanxart, i va donar la callada per resposta.
El problema de la segregació i guetització escolars a Terrassa era, ho és, i ho continuarà essent, molt greu des d’un punt de vista educatiu i social. Les seves causes, responsables i solucions se saben. Que ningú no dubti que s’ha d’intervenir-hi, des dels poders públics, que són els que han de portar les regnes de la gestió de l’ensenyament, i s’ha de fer de manera immediata. Han d’actuar amb l’elaboració i aplicació de criteris, normes administratives i mitjans suficients per a l’abast del proble- ma.
En cap cas s’ha d’anar donant llargues a l’assumpte o limitar-se a cobrir les aparences en els primers moments de l’estirada d’orelles de la sindicatura i deixar podrir-se el problema, tot canviant alguna coseta perquè res no canviï.
Els autors han estat professors de l’Institut Blanxart
