El gran mestre dels musicals en català no és altre que l’Albert Guinovart. Un músic entregat a la feina de músic: bandes sonores de televisió, música clàssica i teatre musical. Aquesta temporada torna de la mà de Dagoll Dagom, aquest matrimoni ha donat clàssics al musical català com “Mar i cel” o “Flor de nit” (amb llibret del gran Manolo Vázquez Montalbán). En aquesta ocasió no són pirates, sinó els espadatxins d'”Scaramouche”, creat per Rafael Sabatini (1875-1950), el bufó de doble vida, l’aventurer que ajuda una causa justa. Com en les comèdies de capa i espasa del Segle d’Or de Lope de Vega apareixen les espases i els emboscats. El responsable de les lluites és el mestre d’armes Jesús Esperança que ha deixat els seus ensenyaments en uns actors que ens diverteixen amb els duels.
El llibret i la direcció són de Joan Lluís Bozzo, que al principi era més llarg i s’ha anat escurçant fins al seu format actual sobre les taules del Teatre Victòria. Aquest musical, “Scaramouche”, és un homenatge a les pel·lícules de capa i espasa dels anys 50. Es tracta d’un subgènere del cinema d’aventures caracteritzat per les lluites d’espases i el caràcter heroic dels seus protagonistes, regits per un codi d’honor i una consciència social. “Scaramouche” en cinema és una pel·lícula nord-americana de 1952 dirigida per George Sidney. L’antecedent és “El capità Blood”, de 1935, amb els inoblidables Errol Flynn i Olivia de Havilland, que després repetirien a “Robin dels boscos”.
Com en tot musical hi ha un tema principal que en aquesta ocasió és la peça que obre i tanca el musical. Les lletres de les cançons porten la signatura del propi Bozzo, Joan Vives i David Pintó. Música melòdica que segueix la narrativa de l’espectacle i que fàcilment reconeixem com d’Albert Guinovart en estat pur. Un musical per a tots els públics amb lectures sociopolítiques, història d’amor a quatre bandes, el context de la Revolució Francesa i la lluita d’espadatxins.
Aquesta és la història del teatre dins del teatre, una lliçó de Comèdia de l’Art a mans de grans coneixedors del teatre musical modern com Iván Labanda, el dolentíssim marquès; davant del dolent tenim l’heroi interpretat per un gran Toni Viñals al costat d’Ana Sant Martí i Mireia Mambo, entre més de vint actors. Una obra per al públic familiar que pot gaudir de la imaginació i de la passió d’una de les companyies de musicals més longeves del nostre país. Amb Dagoll Dagom hem descobert la màgia dels musicals, hem somiat amb Pere Calders a “Antaviana”; hem vestit de japonès amb l’opereta “El Mikado”, i hem estat pirates i ara còmics justiciers a la recerca de la llibertat. El teatre ve a ser una recerca constant de la llibertat per sobre de tot. “Scaramouche” serà un altre èxit, un altre paradís imaginari, un altre somni d’Albert Guinovart, un músic polifacètic que està deixant la seva marca en una forma de concebre el musical i de cantar-lo en català.
