Ella és la cara “B” de la màfia de la Gürtel. Una dona que mereixeria un monument, i una compensació moral i econòmica. Es diu Ana Garrido. Gràcies a ella, funcionària de l’Ajuntament de Boadilla, va esclatar el cas Gürtel, a més d’un regidor de Majadahonda. Ha passat anys assetjada, perseguida, amenaçada, castigada. Fa uns deu anys va decidir no passar més pel tub, no firmar informes favorables a certes empreses (casualment, les que després hem anat descobrint que formaven part d’aquesta trama tòxica) i començar a denunciar les “coses rares” que veia en la seva feina. Tenia un alt càrrec, però va triar fer les coses amb decència. Ho ha pagat caríssim. Li van fer la vida impossible. Va haver d’agafar la baixa per depressió. Va perdre la feina. Ha passat anys lluitant per la veritat i per salvar la seva vida professional. S’ha arruïnat en judicis i batalles legals contra els que, amb diners públics, l’han perseguit judicialment sense escrúpols. Ha guanyat tots els judicis, però ara l’Ajuntament de Boadilla no li vol pagar la indemnització: el tema està al Suprem. Per tant, no va poder pagar la hipoteca i va perdre la casa. Ha acabat vivint d’okupa al pis embargat que li ha deixat una amiga i venent bijuteria a través de Facebook per sobreviure. Entremig, va aportar dades clau a la justícia, al periodisme d’investigació, i gràcies a ella van començar a sortir noms com el de Bárcenas o Correa, entre molts altres. I va haver de veure com Esperanza Aguirre tenia la immensa cara dura de proclamar-se com a lluitadora contra la corrupció de la Gürtel. Ella, justament ella. Aquesta és la història, a grans pinzellades, d’una dona destrossada, amb els seus clarobscurs com a persona, però que ha fet un extraordinari servei al país, a la justícia. I com li ha pagat el país? Amb indiferència absoluta, deixant-la abandonada a la seva sort, desprotegida. Poques coses es poden afegir al cas d’Ana Garrido. Ella ha estat a l’alçada, ha estat honorable. El país Doncs això, a la vista està…
