1. Sis anys de Consell Interreligiós: Qui som?
Avui commemorarem a la Masia Freixa i a 2/4 de 8 del vespre el sisè aniversari de la signatura del conveni de creació del Consell Interreligiós de Terrassa. Els signants del conveni van ser, per ordre alfabètic: l’Arxiprestat de Terrassa (Església catòlica), la Comunitat Bahà’í de Terrassa, la Comunitat Musulmana de Terrassa i el Consell Evangèlic de Catalunya; el 14 d’octubre de l’any passat s’hi va afegir l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies (mormons).
Ja sabem que hi ha altres grups religiosos que tenen una seu oficial a Terrassa, condició indispensable per ser part del consell, que no creuen oportú associar-s’hi; ho respectem, només faltaria, però també ho lamentem.
2. L’acte commemoratiu del dia 14
En aquest acte commemoratiu es produirà el relleu previst pels estatuts en la presidència del consell: la Comunitat Bahà’i cedirà la presidència a l’Església evangèlica.
També es farà una taula rodona en què cada confessió exposarà breument els propis concepte i praxi de la misericòrdia. L’Església catòlica agraeix profundament que el consell hagi acceptat de parlar de la misericòrdia, amb motiu de l’any sant que els catòlics estem celebrant; és una expressió magnífica de la fraternitat i la confiança amb què ens relacionem.
3. Què hem estat fent?
Al llarg d’aquests sis anys d’existència hem fet coses diverses: declaracions públiques en defensa de la dignitat de les persones i les col·lectivitats religioses, contra la xenofòbia, també hem emès notes de condemna d’alguns atemptats més pròxims, sense oblidar, però, les salvatjades que es produeixen diàriament en el Pròxim Orient. Hem organitzat una pregària interreligiosa i hem participat sistemàticament en pregàries d’aquest tipus, convocades per alguna de les nostres confessions. Hem convocat jornades de portes obertes simultànies amb participació de fidels de base. Hem fet dues exposicions sobre el fet religiós i sobre les creences de cada confessió. Però sobretot hem establert relacions d’amistat fraterna entre els diversos líders de totes les confessions. En donem gràcies a Déu.
4. Què hem de fer?
Afirmem que té molt de sentit seguir fent aquest esforç perquè encara estem lluny de normalitzar les relacions entre els nostres fidels, perquè la cultura de la pau encara no és majoritària.
Hem d’aprofundir les relacions entre confessions, afavorint el coneixement de les teologies respectives i les relacions personals entre tots, no només entre els líders.
Hem de seguir dialogant per mantenir la pau social, per construir civilitat, per bandejar tota ombra de xenofòbia, vinculada o no a les creences religioses, per facilitar la integració, que no l’assimilació, dels catalans d’origen foraster.
5. Epíleg
Estimats lectors: la convocatòria de la celebració és oberta a tothom. Si voleu venir sereu ben rebuts.
L’autor és prevere catòlic, membre del Consell
