Són tendències? Modes? Noves maneres de vendre amb paraules més marquetinianes? Sabem a què es refereixen? Ens ho prenem seriosament?..
El doctor Julio Herrero Lozano (psiquiatre i psicoterapeuta) va definir la salut d’una persona d’aquesta manera: "La salut és l’equilibri de les funcions corporals, ja que un organisme sa es caracteritza perquè tot flueix. Cada òrgan compleix el seu comès de manera harmònica i equilibrada amb la resta, el que ens permet confiar en el seu correcte funcionament, sentir-nos segurs que per dins nostre tot està bé". Aquest funcionament saludable del propi cos es pot percebre a través del sentit intern (propiocepció) si hi prestem atenció i sabem escoltar. Aquesta definició em va fer adonar que era perfectament extrapolable a qualsevol empresa/organització de qualsevol mida. Ja que, en l’àmbit organitzatiu, no només s’originen patologies derivades de l’estrès laboral, sinó que pot ocórrer tot el contrari: l’entorn laboral pot generar emocions positives, les quals prediuen el bon desenvolupament de les organitzacions saludables, que són aquelles capaces d’adaptar-se a l’entorn i enfrontar-se a les noves demandes del mercat de manera eficaç, promovent la salut i el benestar dels seus membres.
És aleshores on neix una altra paraula de moda, "l’engagement", que és un estat psicològic positiu caracteritzat per alts nivells d’energia i vigor, dedicació i entusiasme pel treball, així com la total absorció i concentració en l’activitat laboral. És un aspecte motivador intrínsec clau, dirigit a la consecució de metes. Quin empresari o director general no voldria tenir els seus treballadors en aquest estat?
El 2009, dos experts en la matèria (Salanova i Shaufeli) entenen les organitzacions saludables (OS) com "aquelles que realitzen esforços sistemàtics, planificats i proactius per millorar la salut dels seus treballadors mitjançant bones pràctiques relacionades amb la millora de les tasques, l’ambient i l’organització". Les OS han de complir una sèrie de requisits: -La salut dels treballadors té un valor estratègic en l’organització. -Aconsegueixen un ambient físic de treball sa i segur, amb menys accidents laborals de tipus físic. -Desenvolupen, a la vegada, un ambient social de treball inspirador per als treballadors, on estan de gust treballant amb els seus companys i els seus superiors. -Fan que els treballadors se sentin vitals i enèrgics, motivats i fortament implicats en el seu treball. -Estableixen bones relacions amb l’entorn organitzatiu, amb una imatge positiva de l’organització i el seu entorn i amb una responsabilitat social empresarial.
Alguns empresaris poden pensar que això no és aplicable a la seva empresa, perquè és petita o bé perquè no veuen la interrelació amb els resultats i objectius que ells marquen. Però sí que poden avaluar l’estat dels seus treballadors per començar a aplicar tècniques saludables. Així que convido aquests empresaris o directors que només facin un exercici d’observació en el qual posin l’estat d’alarma si identifiquen: -bornout (cremat, fos), que és un tipus d’estrès laboral, un estat d’esgotament físic, emocional o mental que té conseqüències en l’autoestima i està caracteritzat per un procés on les persones perden l’interès, el sentit de responsabilitat i poden arribar a profundes depressions. -Tecnoestrès: relacionat amb l’ansietat i la fatiga i esdevenen queixes psicosomàtiques i absentisme. -Addicció al treball: es refereix al treball excessiu i compulsiu, creant un conflicte família-entorn-treball. Es relaciona amb la falta de benestar i de felicitat, així com baixos nivells de satisfacció laboral i compromís organitzatiu.
L’autora és consultora-coach i formadora
