Aquest és el partit que mana a Espanya. I el que seguirà manant, desenganyem-nos, perquè ho té tot perfectament controlat. Menystenir-lo és un error: és una cosa “cutrona”, sí, però sap perfectament quins són els seus interessos. L’únic que no sap encara és fins a on està disposat per assolir-los, on està la línia vermella que no té nassos de traspassar. El “Partit de Madrid i del Sud” està aconseguint tot el poder. És el partit de l’Ibex-35 i de les seves “terminals agraïdes” a la política, a dreta, centre i part de l’esquerra. És el partit dels grans grups de comunicació. El partit de la banca, de Brussel·les, dels interessos financers centreeuropeus, tan ben representats per Frau Merkel. El partit del PP, de gran part del PSOE (amb excepcions perifèriques, Déu o el diable ens les conservin), el de Ciudadanos i el d’una part no menyspreable de formacions més a l’esquerra, com IU. El partit del “madrilenyocentrisme”, del clientelisme andalús i extremeny. El partit de la monarquia com a gran teatre de titelles. El partit de la Constitució morta. El partit que domina els mecanismes de l’Estat. El partit que no està disposat a fer neteja amb la corrupció. El partit de l’AVE a qualsevol preu. El partit de les desigualtats i la precarietat, amb diferents graus d’entusiasme, però nul·la voluntat de fer cap canvi d’envergadura. El partit de la Transició mitificada i fossilitzada. El partit cada vegada menys europeista i més patriòtic. Així estan les coses, en aquest moment en el qual estan intentant deixar-ho tot “atado y bien atado” per als propers deu o vint anys. I això inclou el model econòmic, el model social i, per suposat, evitar a qualsevol preu que Catalunya faci entrar en crisi tot el sistema. El partit transversal s’està formant i consolidant. Hi ha el que hi ha. I en els propers mesos la qüestió de fons serà fins a quin punt està cadascú disposat a passar pel tub. Cada vegada que hi penso en tinc menys ganes, la veritat…
