Escena de "300": el rei Leònides envia a l’altre barri els enviats perses amb un crit inoblidable. "Això és Esparta!" La frase ho diu tot. I és la que et ve al cap directament quan llegeixes la crònica del macrojudici de la Gürtel, una rierada d’excrements polítics i econòmics tolerada, fomentada i mimada durant anys. "Això és Espanya!", i no hi ha més a dir. Així funcionen les coses en aquest país. Porno dur, del més dur que es pugui veure en una democràcia, enmig d’una alarmant indiferència de la majoria de ciutadans. Entre que gairebé tothom té la seva pròpia dosi d’escombraries tòxiques, amb honorabilíssimes excepcions, i que la cultura política espanyola té interioritzada la corrupció, les Gürtels, els Millets, els ERE i tantes altres històries putrefactes, van passant i passant pels jutjats i no canvia res, un xiula, l’altre despista, el de més enllà proclama la seva fe en la justícia i, al capdavall, un escàndol tapa l’anterior i ens hi anem acostumant. Sort en tenim dels jutges "de base"que fan honestament la seva feina, en un país on el "govern de la justícia" és una catàstrofe partidista de dimensions còsmiques. Tanmateix, tot continua i continuarà igual. Un exemple? Només cal escoltar Esperanza Aguirre reclamant una regeneració a fons de la política, ella, precisament ella… O veure com s’intenta "pastelejar", embolicar i aturar el macrojudici de la Gürtel i en Bárcenas, que amb una mica de sort durarà més anys que el cas Palau i no ens hauria d’estranyar que acabés en el no-res. Ningú no en sabia res, ningú no coneixia ningú, els ordinadors s’esborren sols… El crit de Leònides és el que s’hauria d’inscriure al frontispici de tot edifici estatal. "Això és Espanya!" No cal dir res més. Entre altres raons, perquè a una notable majoria social, siguem sincers, ja li està bé que sigui així.
