A les comunitats de propietaris, cada dia els plouen més obligacions. Les últimes, que ho van ser amb Hisenda, van ser les obligacions de presentació de les declaracions fiscals corresponents als models tributaris 347 i 184 (que són, respectivament, les declaracions informatives anuals d’operacions amb terceres persones i d’entitats en règim d’atribució de rendes). A partir d’aquesta setmana encara se’ls complica més la vida.
Efectivament, l’entrada en vigor, a partir del 2 d’octubre de 2016, de la llei estatal del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques canvia obligatòriament la forma de relacionar-se de les comunitats amb l’administració (afecta també les persones jurídiques, societats, inclusivament les herències jacents, les comunitats de béns, etcètera).
Aquesta llei preveu, entre moltes altres coses, que tota persona que es dirigeixi a qualsevol administració pública (estatal, autonòmica o local) o al sector públic institucional ha d’identificar-se (la qual cosa és plena de sentit i només faltaria que podés ser a l’inrevés).
Però la problemàtica, en el cas de les comunitats de propietaris (i d’altres), per verificar la seva identitat i alhora dirigir-se a l’administració pública o al sector públic en general, és que ho han de fer només mitjançant sistemes basats en certificats electrònics reconeguts o qualificats de firma electrònica que s’expedeixen per una sèrie de prestadors inclosos a la “Llista de confiança de prestadors de serveis de certificació”.
De forma taxativa, la llei determina que ja mateix, des del 2/10/2016, les comunitats de propietaris només poden dirigir-se a les administracions públiques mitjançant mitjans electrònics, per a la realització de qualsevol tràmit d’un procediment administratiu.
Dit amb d’altres paraules, una comunitat de propietaris que no desconegui aquesta circumstància o l’hagi ignorat no podrà presentar documents, fer sol·licituds de qualsevol tipus o complir les seves obligacions, ni comunicar-se amb cap administració pública (òbviament, a la Cambra de la Propietat, el departament de comunitats és a la seva disposició, com ho fa per a totes les comunitats de propietaris que administra). No podrà, per exemple, demanar un ajut per rehabilitar l’edifici.
La llei de 1992 ja era conscient de l’impacte de les noves tecnologies, i la llei de 2007 d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics ho establí com a opció.
La llei de 2015, que ara ha entrat en vigor, considera que la tramitació electrònica no ha de ser ja una forma especial de gestió dels procediments, sinó que ha de constituir l’actuació habitual de les administracions (segons el legislador, una administració sense paper que funcioni només electrònicament no només serveix millor els principis d’eficàcia i eficiència, a l’estalviar costos als ciutadans i les empreses, sinó que també reforça les garanties dels interessats).
És clar que la comunicació electrònica ja no és el futur, sinó que és el present.
L’autor és advocat
