Disfressar la defensa de la gestió pública directa d’ideologia i la defensa de la gestió privada d’eficiència és un posicionament ideològic.” Aquesta és l’afirmació que vaig fer al ple municipal del mes de juliol en resposta a una intervenció del grup municipal del Partit Popular, després que aquest grup, legítimament, defensés les virtuts de la gestió privada del servei d’abastament d’aigua de la ciutat de Terrassa, tot menystenint les virtuts de la gestió pública directa dels serveis públics.
La posició del Partit Popular, com la de qualsevol altra força política o particular, és legítima i respectable. Ho és també la posició d’aquells i aquelles que defensen la gestió pública directa d’un servei públic. Un servidor ha defensat o li tocarà defensar ambdós models en alguna ocasió. Aquest fet pot resultar contradictori per als qui interpreten, interessadament, que la posició política majoritària a l’Ajuntament de Terrassa pel que fa al servei d’abastament d’aigua és una posició basada tan sols en apriorismes ideològics o bé en dogmes d’una fe o altra. Afortunadament per al racionalisme, i desafortunadament per a l’esoterisme, ja sigui de caràcter espiritual o econòmic, els arguments que sustenten la decisió d’optar per gestionar l’aigua des del sector públic són tan sòlids com les mateixes exigències que la llei preveu a tal efecte.
En el camp del racionalisme, dels tangibles, de les sumes i les restes, és on el debat pot esdevenir i esdevé just i necessari.
Ens hem de preguntar, davant de qualsevol servei públic, i davant de qualsevol decisió respecte al servei públic en qüestió, quin model respon millor a criteris com l’eficiència, la transparència i, també, perquè són serveis públics, la justícia social. I la resposta a aquesta pregunta pot ser la gestió privada del servei, i no tenim cap problema a dir-ho i defensar-ho quan s’escaigui. En el cas del servei d’abastament d’aigua no s’escau.
En el camp dels tangibles també, dels debats justos, cal ser transparents al cent per cent. És per això que l’Ajuntament de Terrassa, a instància de tots els grups polítics, va aprovar fa pocs mesos el Reglament Municipal de Grups d’Interès, d’inscripció voluntària i de compliment obligatori per als que s’hi inscriuen. En aquest sentit cal felicitar el primer grup d’interès a registrar-s’hi, Mina d’Aigües de Terrassa. Una de les obligacions d’aquest registre en relació amb els declarants que actuen per compte de tercers és la d’informar sobre les organitzacions per a les quals desenvolupen activitats incloses en el registre i de les quantitats econòmiques que reben. Des d’aquestes línies vull animar tothom que se senti part d’aquest col·lectiu a inscriure-s’hi i contribuir així al debat just que les terrassenques i els terrassencs mereixen.
En el camp de l’esoterisme polític, consistent a mantenir diàlegs amb l’altre món, cal posar de manifest que el Registre de Grups d’Interès no obliga a publicitar les relacions comercials d’un fill o altre amb els grups d’interès, però no fóra desassenyat, vist el panorama. També en el camp de l’esoterisme, del segle XX, cal situar, al meu entendre, la qualitat de les relacions personals i la seva incidència en els contractes públics o bé allò que la bona gent de Tordesillas anomenava “la tradición”. La tradició, la construïm cada dia, sense pressions, de forma lliure i democràtica, a través de les urnes.
L’autor és regidor del Grup Municipal ERC-MES
