Opinió

L’aigua, els “taps” i els interessos col·lectius

Dijous passat el ple de l’Ajuntament de Terrassa va aprovar el dictamen definitiu d’inici d’expedient per a la reversió dels béns i la liquidació del contracte de concessió de la gestió del servei públic d’abastament d’aigua a Terrassa atorgat l’any 1941, i de pròrroga forçosa per garantia de la continuïtat de la prestació del servei. Com que ha estat un tema d’actualitat aquesta setmana i creiem que serà un tema clau d’aquest mandat i del futur de la ciutat, des de Terrassa en Comú volem fer alguns aclariments per deixar de nou clar el nostre posicionament davant del soroll que s’està intentant generar.

En primer lloc, hauríem de considerar que ens trobem en una situació relativament ordinària com és la finalització de la concessió de la gestió d’un servei, davant la qual tota administració ha de liquidar-la i decidir de quina manera vol continuar gestionant el servei. Per tant, res estrany, ans al contrari, un Ajuntament complint amb les seves responsabilitats.

El problema apareix quan l’actual empresa concessionària, Mina d’Aigües de Terrassa (de la qual forma part la multinacional Agbar), decideix no reconèixer la titularitat pública del servei i negar-se a complir amb les seves obligacions legals, com és facilitar tota la informació que li requereix el titular del servei, l’Ajuntament de Terrassa, i inicia una campanya mediàtica i jurídica amb l’objectiu d’entorpir el procés de liquidació de la concessió, evitar que l’Ajuntament pugui decidir la implementació d’un nou model de gestió i així poder garantir la seva continuïtat. D’aquesta manera, el que Mina està negant en el fons és la sobirania de l’Ajuntament de Terrassa per decidir de manera lliure com vol governar un bé públic i un dret humà imprescindible per a la vida, com és l’aigua. Recordem que aquesta actitud impresentable de Mina ha motivat un acord unànime del ple per rebutjar la posició del concessionari, de no acceptar l’autoritat municipal i judicialitzar-ne les decisions, i per exigir que compleixi amb les seves obligacions.

Per garantir la seva continuïtat Mina ha proposat la creació, de manera pactada, d’una empresa mixta entre l’Ajuntament de Terrassa i ella mateixa, és clar. No cal ser cap expert per entendre que es tracta d’una proposta irregular, ja que intenta vehicular per la via del "pacte" allò que s’hauria de realitzar via concurs públic. Per tant, ha de quedar molt clar que el que Mina està defensant no és el model de gestió mixta, qüestió que seria legítima i comprensible, sinó la seva continuïtat.

A més a més, aquesta setmana ens hem trobat amb algunes declaracions públiques de determinades persones significades de la ciutat, com el senyor Manuel Royes, alcalde de Terrassa del 1979 al 2002, o entitats com Cecot i Cambra de Comerç (per cert, presidida per la mateixa persona que presideix Mina) donant suport a aquesta mateixa proposta que garanteixi la continuïtat de l’actual concessionària. Es tracta de la demostració que durant les darreres dècades a Terrassa s’ha anat construint un escenari en el qual determinats poders fàctics actuen de "tap" anteposant interessos privats a col·lectius. Que han estat 36 anys de govern del PSC, i persones com l’exalcalde Royes les que han permès i fins i tot impulsat que aquests taps tinguessin un paper clau sobre governabilitat de la ciutat i que fins i tot imposessin decisions de govern a favor dels seus interessos per sobre de l’interès general. En aquest sentit, l’article del senyor Royes sembla més aviat una confessió de tot el que ha permès en favor d’una empresa privada com Mina i segurament tot el que li deu ell personalment en aquests moments. La promiscuïtat entre els governs del PSC i els interessos dels taps és tan obscena que fins i tot s’atreveix a proposar una irregularitat com seria que l’Ajuntament arribés a un acord amb Mina per garantir la seva continuïtat. Fet que ens porta a pensar que així és com s’ha governat aquesta ciutat durant 36 anys.

Per tant, ens trobem en un moment clau per determinar si l’Ajuntament prefereix que continuïn manant antidemocràticament determinats interessos privats de la ciutat o vol exercir la seva sobirania. Des de Terrassa en Comú creiem que és l’hora de canviar. És l’hora d’aixecar taps i retornar l’Ajuntament a la gent. I creiem que serà possible perquè en aquests moments ja existeix una majoria política a favor de la gestió directa de l’aigua i perquè l’Ajuntament de Terrassa disposa d’un conjunt de serveis tècnics preparats i amb capacitat per avançar de manera àgil i amb enorme rigor tècnic i jurídic. I a més a més existeix societat civil organitzada que a través de la Taula de l’Aigua va posar el debat públic de l’aigua a l’agenda ja fa dos anys i treballen incansablement perquè la gestió de l’aigua deixi de ser un negoci.

Nosaltres continuarem defensant la sobirania de l’Ajuntament i prioritzant les necessitats de la gent per sobre dels interessos particulars dels "taps". Si l’alcalde, Jordi Ballart, vol trencar amb la tradició d’una manera de governar del PSC i manté la decisió de defensar els interessos comuns de la ciutadania per sobre dels interessos privats dels "taps", que no ho dubti, ens tindrà al seu costat per defensar la gent.

Des de Terrassa en Comú volem deixar clar que per a nosaltres no hi ha marxa enrere, 20 de 27 regidors del nostre Ajuntament aposten de forma clara, inequívoca i sense fissures per una nova etapa en la gestió d’un bé bàsic com l’aigua, i aquesta nova etapa serà la de la gestió directa i la transparència. Conscients de la complexitat d’aquest escenari des de Terrassa en Comú estem disposats a arremangar-nos i fer tot allò que sigui necessari per garantir que aquest procés evolucioni i culmini amb les màximes garanties, i perquè es produeixi el canvi que Terrassa necessita urgentment, tal com ens vam comprometre durant la campanya.

L’autor és portaveu del Grup Municipal de Terrassa en Comú

To Top