A aquell gran polític que es va perdre pels camins de la corrupció i les amistats milionàries, li agradava distingir entre l’opinió pública i l’opinió publicada. Això ho deia quan no li agradava el que sortia als diaris, clar€ Però no li faltava raó. Ho estem veient claríssimament aquests dies amb l’impressionant desplegament als mitjans de comunicació al voltant del cop d’estat per fer fora Pedro Sánchez. És evident que una gran majoria de mitjans, controlats massivament pels mateixos poders econòmics i polítics que no estan disposats a acabar amb l’operació de saqueig d’Espanya, comparteixen el discurs. Hi ha un relat pràcticament únic, amb algunes excepcions, especialment en el món dels mitjans digitals. El relat únic apareix també esquitxat per paraules i conceptes curiosament similars: “atrinxerar-se”, “declarar-se en rebel·lia”, “segrestar el partit”. Coses així, que insisteixen en un relat de bons i dolents, d’interpretacions esbiaixades i interessades de la realitat€ I que et trobes en una gran majoria de mitjans, repetides una i altra vegada. El cert és que la crisi suïcida del socialisme espanyol (que no ha començat fa quatre dies, sinó que s’arrossega ja fa uns quants anys) és una magnífica oportunitat per consolidar el règim de l’Ibex35, de les reformes, del bipartidisme, de la corrupció endèmica, de la sagrada governabilitat i de l’encara més sagrada unitat d’Espanya, convertida en bandera que amaga totes les misèries. No ens enganyem: Pedro Sánchez representava això, però vés per on ha acabat convertit en traïdor, en rebel i en perillós extremista. Ara el relat continuarà i continuarà fins que surti el que ha de sortir: l’Espanya que volen. Per això han segrestat els mitjans de comunicació d’aquest país i no tenen el més mínim interès a canviar res: la jugada els ha sortit, ara sí, rodona. Ja ho deia aquell polític, a qui agradava allò tan bonic i pragmàtic del gat que ha de caçar ratolins i que no importa si és blanc o negre€ Doncs bé, ara ja sabem que és negre i que té amo. Un amo amb una idea claríssima d’Espanya, que ens vol imposar. Qui vulgui que s’ho empassi, però molt em temo que ja s’ho aniran fent…
