Llegim el que tardaríem a pagar el desfase del deute públic real i el que marca la llei d’estabilitat pressupostaria i ens esgarrifem. Ara mateix, el deute que té Espanya equival a una mica més del 100% del PIB, quan hauríem d’estar al 60%. L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, que es va crear el 2014 en el context de canvis en el sistema financer i s’encarrega de vetllar el compliment efectiu del principi de sostenibilitat financera por les Administracions Públiques, ha fet aquesta setmana una presentació a la premsa, en què explica com el govern en funcions té previst que s’iniciï una progressiva baixada de l’endeutament per tal que els anys vinents es vagi situant per sota del PIB, arribant al 2035 al nivell indicat del 60%. És a dir, trigarem 16 anys. Abans de la crisi, el 2007 el deute era de 35,5% amb un valor de 384 mil milions, ara superem el bilió d’euros. Estirar més el braç que la màniga, és un esport que ha costat molt car a moltes empreses i famílies. Les que ho pateixen més són les que s’han quedat sense feina i habitatge i les que menys, tenen la llosa del deute que els pesa molt per poder desenvolupar-se tranquil·lament i afrontat el futur sense càrregues. Les administracions públiques no assumeixen que la gran hipoteca per al futur limitarà les capacitats d’acció dels futurs governants, que hauran d’esmerçar-se en la reducció de la despesa publica i condicionarà les polítiques socials i econòmiques dels anys vinents.
Com és el deute que tenim i per què és tan elevat? Gran part està en valors a mig i llarg termini que encara augmenten enguany (a una taxa de creixement interanual de quasi el 7%) mentre que els valors a curt termini baixen. En moments de creixement del PIB com ara s’ha d’aprofitar per amortitzar emissions de deute anteriors i avançar en la reducció del deute. Però el lamentable panorama polític de des-govern i l’afició de la classe política en fer-nos votar i aconseguir altre cop la precarietat de la manca d’acords per a governar, ens porta a una situació en què els pressupostos públics es sustenta en prorrogues i desacords entre el no governants que ara mateix dominen el panorama de la política. I en aquest context de desgovern, el tipus d’interès de les subhastes d’aquesta setmana de lletres del tresor, dóna interessos negatius (-0,421) a tres mesos (-0,197 a 12 mesos) i dóna ales al sistema bancari per demanar diners als dipositants: si tens diners al banc no et pagaran interessos i et demanaran que els hi paguis tu per a tenir-los!
Dos apunts més: 1) Quin valor anual té el PIB? L’any passat vàrem arribar a 1,08 bilions d’euros, que vol dir que el producte interior brut anual per habitant va ser de 23,200 euros (2,3% més alt que l’any anterior). Va ser el 2008 a on es va aconseguir el PIB per habitant més alt de la història: 24.300 euros per habitant i després de la caiguda derivada de la crisi financera el nivell està recuperant.
2) La seqüència d’ accions de la Comissió Europea per la posada en practica de la liberalització del roaming telefònic a Europa del 15 de juliol, és un despropòsit que al final sembla que ha acabat en positiu tot i els dubtes que genera el sistema de control que faran servir les operadores als usuaris. El 15 de Desembre es disposarà del text definitiu que ens permetrà utilitzar el telèfon a tots els països d’Europa com si estiguéssim a casa. (amb el permís de les operadores….)
L’autor és economista i professor UAB
gabriel.izard@uab.cat
