No estaria gens però gens malament una mena de “govern Frankenstein.” És un bon nom per caricaturitzar-lo i destrossar-lo, però un govern fet de trossets de programes electorals, de mínims sobre els quals es puguin construir acords, seria una bona solució per a una temporada. I no només d’esquerres, no. Hauria de ser un govern també amb la dreta, una mena de govern de tothom o de gairebé tothom, que posés les bases per a una nova etapa del país. Seria un caos, sí, però ens donaria una oportunitat magnífica per reiniciar el país, posar el comptador a zero i tornar a començar.
Òbviament, això és absolutament impossible a Espanya, a Catalunya i segurament també a Madagascar. Cal estar forjat amb un metall d’un altre sistema solar per construir un “frankenstein” d’aquestes dimensions. Més encara, quan ni tan sols es pot imaginar que sigui possible un acord seriós i generós de dretes o d’esquerres: el poder és massa atractiu, massa desitjable, com per compartir-lo ni que només sigui una temporada. I, si sortís una coalició d’esquerres, la reacció furiosa de la dreta es pot donar per descomptada… I més temps perdut, per variar. Tanmateix, la solució teòrica podria anar per aquí, no tant per fer fronts per fer fora aquest o l’altre, sinó per construir d’una punyetera vegada alguna cosa que valgui la pena: tothom fa un pas enrere, obrim un parèntesi, fem neteja i discutim tranquil·lament unes quantes coses i uns quants canvis. No ho veuran els nostres ulls, no.
De manera que alguna cosa haurem de fer, a més de desesperar-nos amb aquest panorama que no porta enlloc i que no resoldran ni dotze eleccions seguides…
