Opinió

Europeus esclaus del “roaming”

La Unió Europea no està al servei dels europeus. Està al servei de les finances i de les grans corporacions, abans que res. En segon lloc, està al servei d’una simbologia europeista que amaga la gran estafa. I, al final, només al final, de tant en tant fa alguna cosa que interessa els ciutadans. Com, per exemple, dictar sentències judicials que haurien d’avergonyir Espanya (desnonaments, acomiadaments…) i que el govern espanyol es passa per l’arc de triomf, entre la més absoluta indiferència de la nova i la vella política. El cas del "roaming" dels mòbils ha estat espectacular. El que més preocupa els buròcrates i plutòcrates que han segrestat Europa és que els usuaris abusin de les companyies telefòniques. No a l’inrevés, no. Per això ho han intentat tot per saltar-se la promesa d’eliminar el "roaming": primer, que si només noranta dies. Després, una vegada havien ficat la pota, van haver de corregir el tret: no hi haurà el límit dels noranta dies, però les companyies podran decidir qui n’abusa i qui no. I es queden tan satisfets de la seva brillant política, que no és altra cosa que un immens excrement que han deixat caure sobre els europeus. El que els preocupa és la viabilitat de les companyies de telecomunicacions, pobrissones… I, per tant, se salten la promesa d’eliminar el "roaming" i fan una norma a la mida dels que realment abusen dels ciutadans. No ens hauria d’estranyar, per suposat: amb algunes honorables excepcions, han convertit Europa en això, disfressant-ho amb molta retòrica europeista, la simfonia de Beethoven i les estrelletes grogues… Aquesta Europa és un gran negoci d’elits financeres, corporatives i polítiques, que ens venen que no hi ha alternativa al seu magnífic invent. Són més sofisticats que les matusseres elits espanyoles i catalanes, però, al capdavall, tot acaba igual: una riuada d’euros, com la del "roaming", que van de moltíssimes butxaques a unes quantes i selectes recaptadores. Que rematen la jugada als paradisos fiscals, per suposat. Mentrestant, de fons, sona l’himne de l’alegria…

To Top