Diners

Reflexions d’un tribunal acadèmic

Aquesta setmana he format part d’un tribunal acadèmic de treballs finals de màster. En un d’ells, l’alumne va presentar un pla d’empresa on el finançament inicial es basava totalment en recursos públics. Cal aclarir que el projecte no es desenvolupava a Espanya, sinó a un país hispanoamericà. L’alumne va justificar que calia fer aquest projecte perquè, si no el feien, perdrien els diners. D’una altra banda, va presentar el pressupost del compte de resultats pels propers anys i va afirmar que el projecte era econòmicament viable, ja que els ingressos eren superiors a les despeses.

La meva intervenció es va basar en el fet de que no hi havia res millor que tenir diners i no saber en què gastar-los. També li vaig fer veure que el projecte no era econòmicament viable, ja que el 50 per cent dels ingressos pressupostats eren subvencions. L’alumne va comentar que en les condicions actuals la subvenció estava garantida. I la pregunta que li vaig fer acte seguit, va ser: i què passarà si les condicions econòmiques del teu país varien? No obligaràs a les futures generacions a mantenir un projecte deficitari?

És cert que el país en qüestió té actualment uns ràtios d’endeutament de només el 25 per cent respecte al seu Producte Interior Brut. No obstant, també eren molts baixos els nivells d’endeutament públic a Espanya quan es van fer aeroports per tot arreu, pavellons esportius on hi cap més gent a l’estadi que no pas habitants té el poble i molts i molts kilòmetres de trens d’alta velocitat. Ara patim les conseqüències! El ràtio de deute pública respecte al PIB és ja superior al 100% i en números absoluts es supera els 1,1 bilions d’euros.

Finalment, l’alumne em va reconèixer que tot això era secundari. Que més que el retorn econòmic o social, el que de debò era important era el rèdit polític que podria obtenir qui prenia la decisió. Sembla, que això és universal. Així ens va! Però fent-ho, condemnem a futures generacions a una herència financera plena de deutes i de projectes ruïnosos.

L’autor és conseller Urbegrup. Doctor en Finances i professor universitari.
jtorres@urbegrup.com

To Top