El circ es va crear per somiar. El circ és un gran animal, als seus budells treballen artistes que utilitzen un llenguatge universal, el de la imaginació i la força de la sorpresa. A Terrassa, el circ s’ha constituït en aquests últims vuit anys en un pilar imprescindible de la nostra cultura artística, gràcies a la feina de l’associació Tub d’Assaig, que compta amb professors de circ i artistes de primera línia com Núria Puig o Albert Ubach.
Cada un dels espectacles que hem vist en aquest 8è Festival de Circ de Terrassa és una manera meravellosa d’enfrontar-se amb la realitat de vegades des de l’esperit d’un brètol intel·lectual, altres, des de la més pura innocència, i per sobre de tot està l’humor i la dramatúrgia de cada espectacle. Amb "Wilbur" vam veure un espectacle d’acrobàcies, humor i el perill amb el qual viu un artista amb una tècnica i un físic extraordinaris i vibrant ritme com el d’Anthony Quinn a "La Strada". Cia Capicua ens va presentar "Entredos", una rica aventura de teatre gestual, circ, dansa i manipulació d’objectes per tal d’explicar la història d’un món visionari i bellíssim. El ritme de Nova Orleans, el va posar l’humor de "La banda del otro", un procés de creació fronterer, un recorregut que ens fa canviar la visió de la música i, al públic, capbussar-se en un món propi, el qual agraeix i aplaudeix. La Cia. Vaques ens va descobrir una narrativa de teatre avantguardista, d’aquella de les noves tendències, una barreja d’humor. Una petita obra mestra, un irònic cant als rius asturians per on va aquest vaixell a la deriva de l’humor negre.
Un dels moments més brillants del festival, el va posar el geni mordaç i brillant de Quim Girón amb el seu espectacle "Indomador", que produeix en l’espectador el neguit propi dels espectacles d’avantguarda. Un territori hostil híbrid meitat humà i meitat animal, cruelment estrany. Al final resulta que Quim Girón va més enllà del circ per endinsar-se en l’assaig filosòfic sobre la condició humana. La Cia. Circ Vermut, amb el seu espectacle "Ni cap ni peus", ens va ensenyar fins a on pot arribar el joc escènic amb una cadira i la relació amb els espectadors que acaben llançant pilotes amb velcro als artistes. El 8è Festival de Circ de Terrassa va tancar portes amb un espectacle ple d’energia, un concert-cabaret d’artistes enamorats de la música i el ball amb música en directe, un muntatge que ha rebut molts aplaudiments i reconeixement. L’espectacle és un banquet per als ulls i el cor, capaç de captar el públic més dispers del món.
El circ modern ha après que els vells números i els trucs de sempre necessitaven renovació i una dramatúrgia, un fil conductor que sostingui el producte i emocioni per l’impacte visual. Tot i que el festival va arrencar amb una gala al Centre Cultural de Terrassa, després va passar ràpidament al barri de la Maurina, a la plaça pública, amb un públic multicultural i transversal que va gaudir dels tallers de circ i la màgia del festival. Esperem que l’any que ve el 9è Festival tingui tot el suport de totes les institucions culturals com ja té el del públic. Terrassa ha de ser un referent en aquest tipus de festivals i la xemeneia Almirall, que va ser edificada amb l’objectiu d’incrementar la capacitat de tiratge dels forns de cocció, ha de servir d’escala il·luminada al cel de les arts escèniques.