Enguany, per Tots Sants, es commemora un segle de la creació del Montepio de fills del Maestrat. Va ésser l’inici d’una important allau d’habitants de la comarca dels Ports cap al Vallès Occidental i el Barcelonès, principalment. El flux migratori es perllongà, ben bé, fins a la dècada dels anys vuitanta. Els historiadors situen el seu motiu en la forta crisi derivada de l’acabament de la Primera Guerra Mundial. Es tancà el gruix d’empreses tèxtils d’aquella contrada. Paral·lelament, també haurem de considerar l’aridesa de l’entorn agrari, amb condicions climàtiques molt extremes.
En arribar, una gran majoria de morellans es va encabir, fàcilment, en empreses del sector tèxtil. No endebades constituïen mà d’obra molt ben qualificada. Sobretot amb experiència en la confecció de mantes. Aquesta peça de roba tenia gran anomenada.
Em plau esmentar alguns cognoms insignes d’aquella època, que també van saber mostrar la seva emprenedoria en altres àmbits ocupacionals. Com ara la construcció (Peñarroya o Sangüesa), l’ensenyament (Martí), el comerç en diverses branques (Ferrer, Daví, Guimerà, Querol, Segura…), fusteria (Celma), restauració (Palos), etcètera.
Després de la Guerra Civil, es passà per una etapa de consolidació i arrelament del projecte associatiu. Més concretament, trobaren un bon aixopluc a parròquies de la vila. Així, mantingueren bons vincles amb mossèn Homs (rector de Sant Pere) i van fer construir un altar dedicat a la Mare de Déu de Vallivana (a la Sagrada Família, on hi havia mossèn Joan Fortuny). Val a dir, però, que encara no tenien local social propi. Així, fins i tot havien realitzat alguna reunió de junta al ja desaparegut Bar Pompeia.
S’aplegaven -mantenint una bona tradició, en un clima de germanor, un cop l’any- a les Fonts, Sant Feliuet o a l’ermita de Sant Miquel del Toudell.
Aquest setembre, aprofitant l’avinentesa, escalfen motors. Preparen festa grossa. Aquest proppassat cap de setmana, una representació d’ells (fregant el centenar de persones, encapçalades pel batlle Ballart) s’ha desplaçat a la capital dels Ports. Han estat rebuts pel senyor Rhamsés Ripollès, homònim de Morella, qui correspondrà venint a Terrassa, d’ací a tres setmanes. Com també té previst fer-ho l’honorable Ximo Puig, president de la Generalitat valenciana (qui, per cert, és nadiu del mateix Morella).
En realitat, ben bé podem dir que acaben de donar el tret de sortida a una agenda prou atapeïda d’actes festius, d’ací a fi d’any. De manera més detallada, esmento els que concentraran els dies vint-i-quatre i vint-i-cinc d’aquest mes:
Al Centre Cultural: una exposició fotogràfica (“Flaó Connection”); la presentació d’un llibre/crònica d’en Manuel Béser Jordà (sobre el centenari); la degustació de productes típics d’aquelles contrades i l’actuació musical del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.
A la parròquia de la Sagrada Família: concert del grup musical les Veus de les Carenes (de Can Turu/Viladecavalls); eucaristia (en la qual el Cor Sant Martí, de Viladecavalls, interpretarà la “Missa Te Deum laudamus”, d’en Laurentio Perossi), i, a l’hotel Don Cándido, dinar de germanor.
Per cloure l’article, envio la meva més cordial i sentida felicitació al conjunt de socis i simpatitzants del Montepio. Aprofito l’avinentesa per convidar -tots els egarencs- a su- mar-se al seu goig per aquesta fita tan entranyable.
