Qui els pot retreure, a Rajoy i als seus, que es creguin que tenen impunitat per fer el que els surti dels preceptes constitucionals? Cada vegada que es convoquen eleccions obtenen un millor resultat i es convencen que han assolit el perdó polític. Per què no haurien de continuar fent el que solien fer, com per exemple premiar els exministres Wert o Soria amb esplèndids càrrecs institucionals? La veritat és que és la cosa més normal del món. Després d’infinits escàndols, no se senten especialment cridats ni a rectificar ni a dimitir ni a res: la majoria perdona o tolera la seva manera d’entendre la política. L’Estat és seu. I ni l’esquerra ni el fictici centre no estan decidits a exigir realment un canvi de formes i de fons. De manera que hi ha barra lliure: estan entenent perfectament el missatge de la majoria de la societat espanyola i poden passar perfectament d’unes quantes veus discordants. Com a molt, han de polir les formes i actuar menys descaradament. Per això l’exministre Soria ha hagut de plegar veles: no perquè tinguin consciència d’estar fer res malament, sinó senzillament perquè no han estat prou subtils en les formes. Han de refinar els arguments i les maneres, però poden continuar fent el que creuen que tenen dret a fer: la societat espanyola, a dreta i esquerra, no està decidida a canviar res a fons. El país aposta per la continuïtat. Com a molt, millorant les formes, que no poden ser tan grolleres com en els anys passats. Però no és cert que bufin vents de canvi, per molt que es digui i que ho sembli: són absolutament minoritaris. Ja ens van bé els casos Soria o els casos Pujol, expressions de la mateixa manera d’entendre un país submís, manipulat i extorsionat: els extorsionats, majoritàriament, exculpen els extorsionadors. Què hi farem, les coses són com són i no com ens agradaria. Jo, si fos d’ells, convocaria eleccions el dia de Nadal, el Divendres Sant i totes les vegades que faci falta. Saben que ho tenen guanyat, tard o d’hora. I, pel que fa a la resta, no estaria malament que traguéssim algunes conclusions de tot plegat. Excepte si ja ens està bé continuar vivint una ficció…