Boníssima història. Dos predicadors radicals marroquins van a judici perquè la policia, casualment, els va trobar en ple frenesí sexual a dins d’un cotxe, a prop d’una platja. Ella és vídua i ell està casat. A més, els dos són vicepresidents del MUR, un moviment islamista ultraconservador, molt influent. L’un i l’altra s’havien fet un tip de prohibir coses, de llançar fàtues, de predicar contra l’adulteri, la relaxació de l’estricta moral islamista, les mirades provocatives de les noies, els missatges sensuals a Facebook… I, vés per on, la policia els va enxampar ben enfeinats i entretinguts a una platja solitària, a mitjan agost. Boníssim. Inflamats de passió, es van oblidar de tot el que predicaven i es van dedicar a la fornicació sense manies. No gaire diferent dels que prediquen l’estricta observància de les prohibicions més absurdes mentre es prenen un whisky, fumen una mica de maria o s’entretenen amb unes amables donzelles o uns quants noiets. Ni tampoc gaire diferent, gens ni mica, de la nostra pròpia història de prohibicions, persecucions i animalades diverses: sort en vam tenir dels Borja i d’altres magnífics exemples de les virtuts dels papes i la jerarquia eclesiàstica, perquè, a més d’alleugerir les picors del seu entrecuix, van fer-nos un immens regal al llarg dels segles: ells solets van anar esquerdant el mur en el qual volien tancar totes les ànimes, ells mateixos van multiplicar les seves contradiccions i van obrir pas a la llibertat. No sense matances ni drames històrics, això no té remei. Però el camí de l’ésser humà cap a la llibertat es va obrint, arreu del planeta. Gràcies als dos predicadors marroquins, Fàtima i Omar, i a tants altres, hi ha esperança: ells tampoc no són capaços de fer el que prediquen. D’aquí a uns cent o dos cents anys els esperen el renaixement, la il·lustració, la revolució francesa i coses similars. A la seva manera, per suposat, però similars. No estaria de més, doncs, fer un petit monument als dos predicadors integristes: la seva passió, tan humana, alliberarà tard o d’hora molts altres humans.
