UI sap. El vicecanceller alemany diu una cosa i la cancellera Merkel, una altra. El primer afirma que les converses secretes (així és com es preparen les grans estafes, oi?) entre els Estats Units i el govern autocràtic d’Europa estan trencades i no van ni aniran enlloc. És una de les millors notícies que ens deixa el mes d’agost, tot i que ha passat sense pena ni glòria entre el circ de la investidura, el preescalfament de la propera Diada i el menú informatiu habitual amb el qual els grans mitjans de comunicació ens desinformen habitualment. Ara toca esmorzar, dinar, berenar i sopar amb declaracions inconsistents dels nostres polítics Però passen altres coses interessants. Per exemple, aquesta: tot i l’impresentable i antidemocràtic secretisme amb el qual la Unió Europea vol fer-nos empassar el TTIP que rematarà l’ofensiva neoliberal en marxa des dels anys 80, no se’n surten. Deixant de banda que tot plegat podria ser una simple jugada negociadora, i que tampoc no tenen gaires escrúpols democràtics ni socials, el cert és que passa el temps i augmenta la desconfiança envers el que es porten entre mans. Mentrestant, no aconsegueixen assolir la quadratura del cercle: trasplantar a Europa els interessos econòmics nord-americans i dinamitar definitivament el model social europeu, ja molt castigat però encara resistent i amb un gran consens. La brutal reforma econòmica de la UE a mida de les grans corporacions i interessos financers està encallada: aquesta és la bona notícia, amagada en un bosc de notícies força menys decisives i emparada en la indiferència gairebé generalitzada. Europa, la veritat, ens interessa a tots plegats molt poc, més enllà del “postureo” europeista. No ens volem adonar que Europa sí que ens convé, no aquesta, reduïda a un mercat neoliberal i camp de batalla entre interessos alemanys i nord-americans. Però l’altra, la que va demostrar sobradament que podia funcionar, és encara el millor invent polític, econòmic i social de la història. No estaria de més que ho recordéssim…
