Per què va anar a parar vostè a la presó La Modelo de Bogotà?
A causa de la crisi econòmica vaig perdre un negoci, un restaurant, que havia avalat la meva mare. En no poder pagar el deute, va caure sobre ella l´amenaça que la farien fora de casa seva, una idea que jo no podia suportar. Em vaig veure desesperat, necessitava urgentment 150 mil euros i vaig prendre una decisió equivocada: anarme´n a Colòmbia per aconseguir aquells diners de cop.
Què li van proposar?
Havia de dur set quilos de cocaï- na cap a Espanya. Els portava impregnats i amb doble fons a la meva roba. Però em van detenir a l´aeroport d´El Dorado, de Bogotà.
Creu que algú el va delatar?
A causa de la corrupció imperant, algú se´n va anar de la llengua i em van enganxar.
Era un risc, no?
Sabia que era arriscat passar la cocaïna per l´aeroport, però estava tot lligat per no despertar les sospites de la policia.
Un cop el van detenir, què va succeir?
Van interceptar la droga i em van traslladar a una comissaria en la qual vaig estar un parell de dies, dormint de peu perquè no hi havia lloc per seure i sense a penes menjar de tants nervis que tenia.
La detenció li va comportar problemes amb qui li havia facilitat la droga?
No, perquè no vaig donar cap nom, ni vaig dir res sobre la procedència de la cocaïna. Vaig complir la meva condemna i ja està. De tota manera, em van jutjar per portar dos quilos de droga, perquè els cinc restants van desaparèixer al mateix aeroport. Ja veu quin grau de corrupció suposa tot això!
Com va anar el judici?
Al jutjat hi havia gent de l´exèrcit i de la policia. Volien acusar-me d´organització criminal i de fabricació de substàncies estupefaents. La condemna podia haver arribat a uns vint anys de presó… Però vaig poder demostrar que amb el temps que havia estat allà era impossible haver-me dedicat a muntar una organització criminal, ni tampoc a fabricar la cocaïna que vaig intentar treure del país. Finalment, només em van acusar de portar i traficar amb drogues.
Quina és la sensació que va tenir en entrar a la presó?
Jo, quan vaig entrar a La Modelo, estava en estat de xoc, pensava molt en els meus fills. Des del primer dia ja veus que la vida allà dintre serà molt i molt complicada. És molt pitjor del que ens mostren aquí en alguns programes de televisió.
Què feia allà vostè?
Durant part de la condemna em vaig poder dedicar a estudiar i realitzar els exàmens d´accés a la universitat de Colòmbia. A més, escrivia al periòdic intern de la presó i anava preparant el meu llibre, el material del qual, el vaig anar traient de forma clandestina. Si ho descobreixen, em “pelen”! D´altra banda, em va tocar netejar els patis durant un temps.
El llibre que ha escrit després d´estar a la presó és prou gràfic: “Desde el infierno”.
L´infern, se´l representa cadascú a la seva manera. Però jo crec que el més semblant al que tots pensem quan parlem de l´infern és un lloc com La Modelo. Allà has d´estar en alerta màxima les vint-i-quatre hores del dia. Mai no pots descansar o dormir del tot; has d´estar amb un ull tancat, però amb l´altre obert, amatent. La violència es respira a cada racó de la presó. Vaig estar un temps en una cel·la amb terroristes. Amb uns bé i amb altres, no tant. Però, si dónes la cara, a la llarga tiraràs endavant. Per fer-ho, s´ha de ser fort. I molt violent, també. Has de ser fort per superar qualsevol situació que es pugui produir i en la qual et vegis implicat, perquè allà dintre es violaven tots els drets humans. Quan vaig ingressar a La Modelo estava convençut que tenia un 90 per cent de possibilitats de morir i que, si moria, ho hauria de fer amb dignitat. Per fortuna, no ha estat així. Sí, vaig superar-ho. La meva famí- lia em va ajudar molt. I vaig decidir escriure el llibre, on parlo dels vigilants de la presó, del govern colombià, de la premsa, de les FARC, del narcotràfic? Tinc la impressió que entre tots s´estan rient del món i això és el que jo explico. La meva conclusió és que la guerrilla no s´acabarà mai del tot, perquè hi ha gent interessada que es mantingui el narcotràfic.
Què els diria, sobretot als joves, després de la seva experiència?
Doncs, que no visquin això que he viscut, que ho evitin de totes, totes. Que evitin el risc d´acabar en una presó.
