S’ha tancat la Jornada Mundial de la Joventut amb la celebració de la Santa Missa i l’enviament dels joves com a testimonis de la Divina Misericòrdia per tot el món. El papa Francesc va escollir com a lema d’aquesta XXXI JMJ, celebrada a Cracòvia, la cinquena de les vuit benaurances que Jesús pronuncià en el seu sermó a la riba del Mar de Galilea: “Benaurats els misericordiosos perquè ells obtindran la misericòrdia” (Mateu 5,7). L’essència d’aquesta benaurança és un bon reflex dels dos primers anys del pontificat del papa Francesc, durant els quals s’ha esforçat a mostrar a l’Església i al món l’amor de Déu envers l’ésser humà concret i la necessitat de ser misericordiosos amb els altres.
Amb la Delegació Episcopal de Pastoral Juvenil de la nostra diòcesi hem peregrinat a Cracòvia els dos bisbes, quinze sacerdots i 300 joves, amb esperit de pelegrins. Som conscients que les jornades varen néixer del desig d’oferir als joves moments significatius de pausa i de trobada amb Déu en el seu camí de peregrinació de la fe. També és una ocasió propícia per a la trobada amb altres joves de la seva edat provinents de diferents països i continents amb els quals puguin compartir la seva fe, les seves inquietuds i problemes, amb els quals puguin intercanviar experiències. Per això se’ls convida periòdicament a convertir-se en pelegrins pels camins del món construint una xarxa de fraternitat i d’esperança per a les persones, els pobles, les cultures.
La peregrinació és també el fruit d’una actitud de recerca, que porta a posar-se en camí. Aquests joves fan visible l’Església pelegrina pels camins del món a través del diàleg, posant en comú els problemes i les esperances, compartint els ideals en els encontres de pregària i de reflexió. És una experiència viva de la promesa de Jesús d’estar present allí on dos o més es reuneixen en el seu nom (cf. Mt 18,20). I el Papa és el primer pelegrí, que guia aquesta peregrinació gran i jove pels camins del món, travessant els països de la terra acompanyat pels joves. El Papa demana als joves que siguin testimonis de la misericòrdia de Déu, que es mantinguin estables en el camí de la fe amb una ferma esperança en el Senyor. Ell ens dóna el valor per caminar contra corrent, amb ell podem fer coses grans i sentir el goig de ser els seus deixebles, els seus testimonis. Per això cal apostar pels grans ideals, posar en joc la vida per ideals d’altura.
La misericòrdia de Déu sobre l’ésser humà es va comunicar al món mitjançant la maternitat de la Verge Maria, Mare de Misericòrdia. Ella és model i guia per viure a fons la peregrinació de la fe i per omplir de misericòrdia la nostra vida tant en els petits detalls de cada dia com en les grans ocasions, en els grans desafiaments. Ella fou associada íntimament a la passió, mort i resurrecció del seu Fill. Al peu de la creu va rebre una nova missió i es convertí en Mare dels deixebles de Crist, Mare de l’Església i de tota la humanitat, en Mare de Misericòrdia. Ella és la Mare i Mestra dels joves que han anat a Cracòvia com a pelegrins i que tornen com a apòstols, com a testimonis de la Misericòrdia de Déu. Compromesos amb l’Església i amb el món, austers envers ells mateixos i solidaris amb els altres, transmetent l’alegria de l’Evangeli. No repeteixen teories ni parlen de memòria, sinó que comuniquen la seva pròpia experiència, la seva vida nova després d’haver trobat el Senyor.
La misericòrdia de Déu sobre l’ésser humà es va comunicar al món mitjançant la maternitat de la Verge Maria
El autor es obispo de Terrassa
