En una altra Europa, posem que la dels anys seixantes o setantes, quan encara tenia vigor i recordava el que havia significat la lluita a mort contra els nazis, la resposta a l’amenaça islamista hauria estat valenta, decidida. Potser sí que amb minuts de silenci i declaracions simbòliques. Segurament, també, amb delicadesa i tacte envers els valors fonamentals d’Europa: la llibertat, la diversitat, la seguretat. Però amb valentia, sense por a plantar cara al gihadisme, al terrorisme, als imams que enverinen la ment, a les xarxes socials que ajuden a difondre el virus del terror€ Però aquesta Europa ja no és aquella Europa. De fet, ni tan sols és Europa: només és un miratge. El terrorisme islamista és la part més visible i dramàtica d’una guerra, no declarada. Una guerra que no és com la Segona Guerra Mundial, ni com la del Vietnam€ Niça, París, una església€ Una altra cosa. En la qual, sí, Europa té gran part de culpa, però què hi farem: primer cal guanyar les guerres, sense passar-se, i després netejar les culpes. Així van les coses. Tanmateix, Europa no se’n vol adonar. Ni Espanya, ni Catalunya. Diem que creiem en una sèrie de valors fonamentals. Sí, clar. Però tampoc no hi creiem massa ni estem disposats a lluitar amb totes les conseqüències per defensar-los: acceptem les burques, els discursos incendiaris dels imams, el masclisme infinit (que no deixa de ser un reflex del nostre, més discret), les pèrdues raonables€ I resem perquè no ens toqui a nosaltres. Així és com funciona. Hem perdut l’esperit d’Europa, la fortalesa d’Europa, el que significa l’ideal de la llibertat, la igualtat i la fraternitat. No es recupera a base de policies, ni de polítiques estúpides amb els refugiats, ni a base de feixisme ni de fer fora ningú ni de bestieses com aquestes. Es recuperaria a base de rigor, de progressisme de veritat, de realisme, de valor. Però no hi estem disposats. Ni a defensar aquests valors ni a plantar cara als que ens estan robant Europa, el benestar, la justícia. La lluita és la mateixa, però no ho volem veure. Per això estem perdent i segurament perdrem, davant del capital desaforat o del gihadisme enfollit. Perquè, abans, ja hem perdut Europa. I ens conformem fent minuts de silenci, en el funeral dels nostres valors i del benestar i la justícia que tant ens han costat aconseguir i que tan barats estem disposats a vendre.
